Marcelino Menéndez Pelayo

(Santander, 1856-1912) és, sens dubte, un dels humanistes més importants de la història contemporània espanyola, no només per la seua prolixitat (les seues obres completes ocupen setanta volums i el seu epistolari vint-i-tres) sinó per la varietat d'àmbits que va tractar, com mostren La ciencia española, Historia de los heterodoxos españoles o Historia de las ideas estéticas en España. Format a Barcelona i Madrid i coneixedor de les principals biblioteques europees, va ser catedràtic de la Universitat Central, acadèmic i director de la Biblioteca Nacional.

La biografia de Mario Crespo López es recolza, amb un estricte ordre cronològic, en un bon nombre de significatives cartes, així com en fragments literaris i hemerogràfics d'època, desvetllant una rica personalitat no exempta de passions i disgustos. La paraula, la vivència i les relacions de Menéndez Pelayo de ben segur que sorprendran al lector i li aproparan a una època especialment difícil.