Carretó de la compra

Actualitat

Actualitat

Agenda

El Magnànim

El Magnànim

Properament

Els Debats del Magnànim

Alfonso Botti i Enzo Traverso entre els convidats

València
16. Novembre 2017 to 14. Desembre 2017
Del 16 de novembre al 14 de desembre de 2017
El cicle de debats i conferències Els Debats del Magnànim, organitzat per la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació, s'ha convertir ja en tot un referent cultural a València. Després de gaudir d'importants personalitats com ara Axel Honnet, Manuel Delgado, Sharon Weinberger, Raul Zelik o Hans Lauge Hansen, per als mesos de novembre i desembre estan programades tres noves cites que no deixaran ningú indiferent. De les col·lisions entre estels a les similituds entre l'Europa actual i la dels anys 30, passant pel paper de Juan Pablo II, Benedicto XVI i Francisco en l'Esglesia, són els temes que es tractaran en l'última etapa del 2017.

La primera cita de Els Debats del Magnànim, el proper 16 de novembre al Col·legi Major Rector Peset, serà amb Alfonso Botti, que ens oferirá una conferència al voltant de Juan Pablo II, Benedicto XVI y Francisco en la historia de la IglesiaEls tres papes al centre de l'anàlisi cobreixen un arc temporal que pel moment arriba quasi fins fa 40 anys. Amb anterioritat, al llarg de 455 anys, els papes havien sigut tots italians. Açò ha introduït un canvi sustantiu, el qual representa una de les claus amb les quals es tractarà d'interpretar les característiques dels pontificats de Juan Pablo II, Benedicto XVI i del papa Francisco. A la llum d'un altra clau, la de continuïtat/discontinuïtat, la conferènecia examinarà les discontinuïtats dels dos primers amb el pontificat de Pablo VI i els canvis introduïts pel papa Francisco amb relació als seus dos antecessors. Sorprenent ha sigut a més la renúncia al pontificat de Benedicto XVI. Apropar-se a les possibles causes d'aquest gest tan inusual facilita la comprensió del pontificat de Juan Pablo II i la sorprenent elecció del papa Bergoglio. A causa dels escàndols financers i, d'entre altres, al tema de la pedofília, les últimes quatre dècades han sigut molt complexes per a la Iglèsia catòlica. Quines estratègies ha utilitzat per a eixir d'aquesta crisi?

targeta_paper_botti_0.jpg

La segona parada de Els Debats del Magnànim pareix ciència-ficció, però és real com la vida mateixa: El Premi Nobel de Física 2017: Arrugues de l'espai-temps i esclats de llum, una conferència que correrà a carrec de José Antonio Font, professor de la Universitat de València que ha realitzat estades de recerca durant 5 anys en el Max-Planck-Institut, a més de ser el principal investigador del Grup Virgo de la Universitat de València, així com el director del Departament d'Astronomia i Astrofísica de la mateixa, i que tindrà lloc el proper 21 de novembre al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM). El 14 de setembre de 2015, l'observatori LIGO va detectar les ones gravitatòries produïdes per la col·lisió de dos forats negres d'origen estelar situats a 1300 milions d'anys llum de distància. La històrica detecció va confirmar l'existència de la radiació gravitatòria predita per Albert Einstein en 1918 i que ens proporciona una nova forma d'observar l'univers. Els científics americans Rainer Weiss, Barry C. Barish i Kip S. Thorne han sigut guardonats amb el Premi Nobel de Física aquest any per aquest esdeveniment. A la primera observació li seguiren altres tres, l'última de les quals va ser detectada conjuntament per LIGO i Virgo, pel qual es va millorar significativament la localització de l'esdeveniment en el cel. Solament tres dies després, els detectors de LIGO i Virgo aconseguiren altre enorme èxit al observar per primera vegada les ones gravitatòries produïdes per la col·lisió de dos estels de neutrons. En aquesta ocasió, les arrugues del espai-temps produïdes durant la col·lisió van estar acompanyades d'esclats de llum al llarg de tot l'espectre electromagnètic, impulsant una campanya observacional sense precedents amb telescopis terrestres i espacials, i donant així començament a l'era de l'Astronomia de Multi-missatgers. En aquesta conferència es discutiran aquests significatius descobriments que han culminat l'enorme llegat intel·lectual d'Einstein en el centenari de la formulació de la relativitat general.

Per últim, abans d'acabar l'any, l'historiador italià Enzo Traverso protagonitzarà l'últim, pero no menys important, Debats del Magnànim. La conferència de Traverso, que tindrà lloc el 14 de desembre al MuVIM, es centrarà en analitzar els canvis i els esdeveniments que s'estan produïnt en l'Europa actual i ho farà intentan respondre a la pregunta que dona títol a aques debat: ¿Vuelve Europa a los años 30?