Carretó de la compra

Actualitat

Actualitat

Agenda

El Magnànim

El Magnànim

Joan Fuster

Fuster i el Magnànim, una relació de llibres

25 anys de la mort de Joan Fuster

València
27. juliol 2017
27 de juliol de 2017

Aquest 2017 s’han complit vint-i-cinc de la mort d’un dels valencians més il·lustres, Joan Fuster (1922-1992). Des de la Institució Alfons el Magnànim hem volgut honrar la memòria de Fuster en aquest aniversari amb la publicació de Notes d’un desficiós, un complet recull dels seus articles publicats al setmanari valencià Qué y Dónde, entre 1979 i 1984. Però Notes d’un desficiós no és la primera (ni serà l’última) ni l’única relació de l’escriptor valencià amb el Magnànim. A continuació vos proposem algunes exemples per als qui vulguen descobrir a Fuster a través de les publicacions del Magnànim.

Escrit per al silenci de Joan Fuster

Aquest és el primer llibre de Joan Fuster editat pel Magnànim, allà pel 1954, dins de l’extinta col·lecció Murta, sota la direcció d’Arturo Zabala i Juan Bautista Bertran. Un poemari il·lustrat per Joaquim Michavila, on destaquen poemes com Criatura Dolcissima; La Veritat; Entra la nit, extens Regne; Diria: Consciència de mi; Cauen els núvols; ¡Encara, sí!; Era aquest carrer; o ¿Veus? He arribat ja al fons. Una xicoteta joia del patrimoni literari del Magnànim.

020.jpg

Revista Valenciana de Filologia

La Revista Valenciana de Filologia era una publicació anual impulsada per l’Institut de Literatura i Estudis Filològics de la Institució Alfons el Magnànim sobre la llengua i la literatura valencianes. Per als curiosos, la subscripció anual costava 70 pessetes i 90 si vivies a l’estranger. La primera col·laboració de Fuster amb la Revista Valenciana de Filologia es va realitzar al Tomo IV, en el 1954, en un número dedicat en exclusiva a Sant Vicent Ferrer. L’article escrit per Joan Fuster es denominava Notes per a un estudi de l’oratòria vicentina, i tractava d’analitzar, al llarg de les seues quasi cent pàgines, la importància dels sermons i dels predicadors per al sant.

En el Tomo V de la Revista, que s’edita entre els anys 1955 i 1958, Fuster col·labora de nou amb la publicació, amb un article dedicat a les figures de Jaume Roig i Sor Isabel de Villena, així com a les seues obres, lEspill i el Vita-Christi, respectivament. Es curiós que, en la dècada dels cinquanta, Fuster analitza la corrent misògina literària, de la que forma part clarament l’obra de Roig, i la compara amb la de Villena que, a pesar de que per a d’ell és una obra més mediocre que l’anterior, es converteix en una ferma “defensa literària i doctrinal de la dona”, a pesar de ser un Vita Christi prou fidel a L’Evangeli. Fuster s’atreveix a parlar de Villena com feminista, i la explicació és més lògica del que pot parèixer.

030.jpg

Cançons per a veu i piano sobre poemes de Casp, Artola i Fuster de Matilde Salvador

Aquest llibre constitueix el número 9 de la col·lecció Compositors del País Valencià. Va ser publicat en 984 i està dedicat a les composicions de Matilde Salvador, per a veu i piano, sobre els poemes de Bernat Artola, de Xavier Casp i, com no, de Joan Fuster. La musicació de Salvador d’algunes de les seues poesies més famoses ens atorga una oportunitat única d’apreciar Fuster en la seua faceta de poeta de veu intimista i agredolços jocs poètics amorosos.

Aquest llibre és una bona oportunitat per a pianistes i amants de la música i la poesia, d’aprofundir més enllà en la figura de Fuster, descobrint quant més n’hi ha darrere d’aquesta personalitat de la cultura, amb majúscules, no sempre centrat en la política, la societat o el País Valencià, com demostren aquestes poesies que es poden recitar gràcies a la música de Salvador.

014.jpg

Figures de temps de Joan Fuster

Des de Escrit per al silenci, Figures de temps es el primer llibre de Fuster editat pel Magnànim. Aquest llibre és convertiria en el número 29 de la col·lecció Biblioteca d’Autors Valencians, ara dirigida per Enric Sòria i amb edició completament renovada. En aquest nou format  ja s’ha publicat la novel·la Ícar o la impotència d’Artur Perucho i una traducció al valencià dels Diàlegs de Joan Lluís Vives. El que pocs sabran és que el propi Fuster va ser director d’aquesta col·lecció des del 1982 fins a la seua mort, el 1992, impulsant més de vint números en aquest període, com ara obres de Jaume Gassull, Melcior Miralles o Maria Beneyto; el Vita Christi d’Isabel de Villena; o el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, que en la tardor es tornarà a reeditar en la mateixa col·lecció.

Pel que fa a Figures de temps, publicat en el 1993, va ser la millor manera que va trobar el Magnànim del moment de retre homenatge al director de la Biblioteca d’Autors Valencians durant deu anys. La idea era incorporar un dels títols menys accessibles de la seua obra al catàleg de la col·lecció. Figures de temps es publicà a Barcelona el 1957 i, amb ell, Fuster va rebre el premi d’assaig Josep Ixart en la seua primera edició. És un dels primers volums de Fuster, que contribuí a consolidar el prestigi del Fuster assagista.

005.jpg

Àlbum Fuster de Antoni Furió

El 1994 el Magnànim publicà l’Àlbum Fuster, en el qual Antoni Furió fa un repàs a la vida de l’autor suecà amb una excel·lent selecció de fotografies i una curada i bellíssima edició. Ser de Sueca, en el sedentari Fuster, va ser més que una dada circumstancial de la seua biografia, una anotació del registre civil o una referència d’Enciclopèdia. Sueca, el peu explícit dels seus escrits, és la primera pàtria, l’escenari original, l’espai viscut, la porta que l’obre al país i al món: punt de partida i també destí.

006.jpg

Notes d’un desficiós de Joan Fuster

En el 25 aniversari de la seua mort, el Magnànim publica aquest recull d’articles escrits per Joan Fuster de la transició democràtica i dels primers anys del nou autogovern. Aquesta fou una època de gran efervescència, així com de grans canvis en la política, els costums, les relacions socials, les pautes de conducta, els mitjans de comunicació, les diversions, els hàbits gastronòmics, les formes de viure la sexualitat o els gustos musicals, especialment entre les persones joves. La societat també experimentava modificacions transcendentals en l’organització de l’Estat, especialment amb l’aparició del sistema autonòmic, que al territori valencià estigué marcat per una pugna entre idees renovadores i resistències i agressions reaccionàries, que s’ha denominat la Batalla de València. En mig de tot aquest caos renovador, Fuster va tractar, mitjançant anècdotes i personatges, d’endinsar-se en els significats d’aquell moment, amb una llibertat d’opinió i d’expressió que abans no s’havia pogut permetre. I amb una independència d’esperit i un estil sarcàstic i divertit que fan d’aquest volum una lectura imprescindible.

035.jpg