S’estan internacionalitzant realment les universitats espanyoles?

Debats. Revista de cultura, poder i societat de la Institució Alfons el Magnànim, dedica a la universitat el monogràfic del seu últim número, el 131/2, amb el títol El canvi cultural en la institució universitària: agencialització i gestió de la qualitat. El monogràfic, coordinat pel professor de la Universidad Antonio de Nebrija (Madrid) Juan Arturo Rubio, recull articles de Martí Parellada i Montserrat Álvarez (Universitat de Barcelona), Manuel Pereira-Puga (CSIC), Javier Paricio (Universidad de Zaragoza), Cristina Sin, Orlanda Tavares i Alberto Amaral (CIPES i A3ES, Portugal), i Antonio Ariño (Universitat de València), què analitzen els canvis produïts en la universitat espanyola sorgida després de la recuperació de la democràcia a partir de la declaració de Bolonya (1999) i la creació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). La revista, en edicions en valencià i castellà, pot adquirir-se en paper per 6 euros a les llibreries i està disponible també en format digital de manera gratuïta al web del Magnànim.

L’estudiant com a client i rànquings de valoració

El monogràfic revisa la nova universitat sorgida després de les reformes, una institució que guanya autonomia en la presa de decisions i atorga a l’estudiant un nou paper d’estudiant-client reforçant l’efecte de les valoracions de la qualitat de la docència mitjançant enquestes i altres mecanismes, com ara les bústies de queixes o suggeriments. Tanmateix, aquesta importància creixent de la valoració de la satisfacció de l’estudiant no està exempta de problemes. En parallel, la reputació de les universitats i la presència cada vegada més important als mitjans de comunicació i als debats polítics dels rànquings entre les diferents Universitats també provoca efectes perversos per l’excessiva preocupació per fomentar accions que incidisquen directament en els indicadors d’aquests rànquings. És per això que es proposen plantejaments més complets que engloben de forma més equilibrada les diferents dimensions que conformen l’educació universitària.
Finalment, el monogràfic revisa també els indicadors relacionats amb la internacionalització de la universitat espanyola respecte a altres estats del nostre entorn i també les diferències significatives entre comunitats autònomes, així com el pes de l’endogàmia en les plantilles docents i els efectes que en provoca.

Illustracions de Julia Cejas

El número es completa amb una entrevista a la periodista nord-americana Sharon Weinberger realitzada pel periodista Joan Canela; la ressenya de La idea del socialisme, d’Axel Honneth, a càrrec de César Ortega, i un interessant article d’Andrea Moreno i Tatiana Sapena sobre els refugis antiaeris de la Guerra Civil a la ciutat de València. Per la seua part, Julia Cejas, jove artista argentina establida en Múrcia, illustra amb els seus dibuixos cada una de les seccions, una de les novetats de la nova etapa de la publicació dissenyada per Juan Nava.

Mirades alternatives a la Transició

La publicació, dirigida per Joaquim Rius, acaba d’editar el seu anuari en anglés de 2017, que aplega en un volum els continguts dels números 131/1 y 2, i per al mes de març del 2018 prepara el número 132/1, dedicat a Les altres transicions. Experiències i relats oblidats, alternatius i resistents als relats hegemònics de la Transició a la democràcia, coordinat per Josepa Cucó i el mateix Rius, amb articles de Jordi Borja, Pilar Toboso, Jaime Pastor, Arnaud Dolidier, Benjamín Tejerina, Llum Quiñonero i Pere J. Beneyto, i amb entrevistes a diferents veus creuades al voltant d’aquell període històric.