Les vendes de la Institució Alfons el Magnànim en la Fira del Llibre de València de 2024

    • Data:08-05-2024
    Les vendes de la Institució Alfons el Magnànim en la Fira del Llibre de València de 2024

    Una volta acabada la 59a Feria del Llibre de València, l'organització ha donat a conéixer el bon estat del sector: s'ha arribat a xifres de rècord de visitants i de vendes de llibres. Cal destacar que les vendes han pujat entre el 5 i el 10 % en els 83 expositors repartits entre les 120 casetes. El director del certamen té clar que la raó de l'èxit és l'encert en l'oferta unit a la programació de les més de 1.500 activitats i la visita de molts autors.

    L'objectiu de la Fira és valorar i donar suport al sector del llibre, així com la divulgació i el foment de la lectura per a tots els públics.

    Entre els llibres més venuts per la Institució Alfons el Magnànim, podem trobar Indignas hijas de su Patria. Crónicas del Patronato de Protección a la Mujer en el País Valencià, de Marta García Carbonell i María Palau Galdón, La Casa Tena. Un segle d'imatgeria valenciana, de Juan BautistaTormos Capilla, i Entre la música tradicional i el folklore. Els dolçainers i tabaleters a la Ciutat de València (1850-1930), de Pau Lluís Llorca i Ulzurrun de Asanza.

    Marta García Carbonell, María Palau Galdón, Juan Bautista Tormos Capella i Pau Lluís Llorca i Ulzurrun d'Asanza han estat entre els autors més venuts per la Institució Alfons el Magnànim en esta edició de Fira, amb gèneres com la història, el periodisme d'investigació, la historia local, l'art, la música i la dansa.

    · Indignas hijas de su patria, de Marta García i María Palau

    És la història d'una de les institucions més antigues del franquisme, que va exercir un control ferri sobre les idees, les actituds, els comportaments i, sobretot, els cossos de milers de dones i xiquetes que s'atreviren a qüestionar les rígides normes de moralitat que els imposaren. És també la història d'un organisme desconegut que aconseguí sobreviure a la mort del dictador i va allargar l'agonia de moltes jóvens fins a ben entrada la democràcia.

    · La Casa Tena, de Juan Bautista Tormos Capilla

    Este llibre és un treball de recerca acurat i exhaustiu sobre la Casa Tena de València, des dels inicis d'este obrador, el més reconegut d'imatgeria valencià, vora el 1880, fins a la riuada del Túria del 1957, que en provocà el tancament definitiu. El lector trobarà informació relacionada amb la vida artística i quotidiana d'un taller dedicat a l'escultura, la imatgeria i l'artesania religiosa tallada en fusta policromada, una forma d'art sacre que arribaria a formar part de la cultura popular de la ciutat de València entre els segles xix i xx.

    · Entre la música tradicional i el folklore, de Pau Lluís Llorca i Ulzurrun d'Asanza

    Esta obra fa un recorregut per les dècades que van des de 1850 fins a 1930 per a comprendre tots estos elements renovadors i l'impacte que varen tindre en la faena que desenvolupaven els dolçainers i en el procés d'adaptació que van haver de dur a terme, que marcaria l'esdevenir de l'instrument fins als nostres dies.