Manuel Molins Casaña
Manuel Molins té una àmplia formació universitària i professional teatral com a professor, dramaturg i assagista. És membre del Pen Club, l'AELC, l'AVEET, l'AAT, el CPQ i el CRAE, i és acadèmic de l'AAEE. La seua pàgina web és manuelmolins.cat.
Va fundar el Grup 49 de Teatre Independent recorrent amb els seus espectacles la geografia valenciana i ciutats d'altres territoris (Madrid, Barcelona, Prada...). Formà part dels primers Consells Assessors de Teatre de la Generalitat Valenciana i de la Comissió de Dramatúrgia del Centre Dramàtic. També fou professor de Dramatúrgia de l'ESAD i d'altres escoles privades de teatre. Ha participat en nombrosos congressos, simposis o jornades d'estudis i pràctiques teatrals, com ara els Simposis Internacionals de les Arts Escèniques d'Alacant, les Jornades sobre el Teatre Ibèric a Évora (Portugal), les Jornades sobre el Teatre Independent (UB), el Congrés Internacional sobre les Fronteres (UAB), les Jornades de Teatre Espanyol a París i les Jornades sobre l'Altre a Còrsega, entre molts altres.
Va dur la gerència i la programació de l'empresa privada Studio SA i ha participat en o dirigit nombrosos seminaris i activitats teatrals, entre els quals estan el seminari El Teatre del Poder i el Poder del Teatre (UEG), Dramatúrgia i Direcció Artística del Centenari d'Eduard Escalante (1995) i el I Congrés de Dramatúrgia Europea, organitzat al CCC Octubre (València), entre un llarg etcètera.
Ha sigut jurat d'uns quants premis de teatre (Ciutat d'Alcoi, Ciutat d'Alacant, Ciutat de València, El Micalet, Premi Born, Premis Octubre, Premi Josep Robrenyo, etc.). També ha format part de la Comissió d'Ajudes de Teatres de la Generalitat Valenciana i de l'SGAE (Madrid).
Com a dramaturg, ha estrenat un total de 51 obres en teatres oficials i privats, independents, alternatius i d'aficionats. N'ha publicades 53, s'han fet 20 mises en espace o lectures dramatitzades dirigides per ell o per altres persones, 9 dels seus textos s'han traduït a l'anglés, el francés, l'italià o l'eslové, i ha fet 22 versions de clàssics com Ovidi, Shakespeare, Mercè Rodoreda i Txékhov. Ha guanyat 34 premis competitius i honorífics, entre els quals està el Premi d'Honor de les Arts Escèniques Valencianes 2018. La Institució Alfons el Magnànim ha publicat el seu Teatre complet en quatre volums amb molts dels seus textos de creació i una selecció del seu treball assagístic.
També ha treballat amb uns quants poetes i poemaris per a l'escena (Vicent A. Estellés, Joan Fuster...). La versió per a l'escena del celebrat poema d'Alfred Tennyson Enoch Arden (1864) és un dels treballs amb els quals omplí el buit que altres llengües ja fa anys que havien superat. Ha col·laborat en alguns documentals, com Carceller: el hombre que murió dos veces (2021), amb direcció de Ricardo Macián, entre altres.
