Escolásticos e ilustrados

L'escolasticisme i la Il·lustració han estat presentats per la tradició historiogràfica com a conceptes oposats, com a fenòmens excloents en una línia evolutiva d'aforament limitat: en el terreny de la cultura del segle XVIII o bé s'optava per l'escolasticisme o bé s'optava per la Il·lustració. Aristòtil i Voltaire -per dir-ho a grosso modo- no podien compartir la mateixa casa. Als historiadors este tipus d'explicacions ens reconforten perquè venen a oferir-nos la garantia d'un discurs net i tancat. Tanmateix, fins una incursió en la superfície d'este discurs per a observar els seus defectes: les idees que havíem fet servir per a sostindre la nostra interpretació es capgiren en contra nostra i generen nombroses contradiccions que, probablement, ens hauríem evitat d'actuar amb major cautela. Observar la vida singular, el dia a dia d'un predicador valencià, bé ens pot servir com antídot front al verí que, sovint, amaguen, baix la seua apariència enlluernadora, les explicacions globals. Ni el mateix rei Carles III pogue fugir de la trampa quan al 1766 s'encabotà en nomenar l'antijesuïta José Climent bisbe de Barcelona, confiat en què serviria als seus interessos regalistes. Poc temps després la realitat s'encarregà de mostrar-li el seu error i el rey feu tot el possible per esmenar-ho. Però, potser, ja era massa tard.