Imaginar Iberia

Imaginar Ibèria s'ocupa del passat compartit ibèric i de la seua concreció en una civilització unitària, així com la resposta dels nacionalismes espanyol i portugués. També analitza la delimitació de la frontera enfrontada a les pràctiques limítrofs de veïnatge i els discursos a l’entorn de si aquesta era natural o bé un constructe polític que dividia un mateix poble. El recorregut per aquests conflictes confirma que els Estat-nació es consolidà enfront d’altres models possibles, malgrat que els professionals del coneixement del temps i de l'espai els presentaren com a naturals, perennes o el resultat unívoc d'una teleologia.

El llibre aborda un dels aspectes fonamentals dels processos de nacionalització: la construcció d'un espai i un temps que servisca d'escenari per al deambular de la nació, els seus herois, les seues gestes i el seu caràcter al llarg dels segles. Aquestes narratives espaciotemporals es gestaren en el segle XIX en paral·lel a la consolidació dels Estat-nació i a la gradual professionalització d'historiadors i geògrafs, que contaren la història pàtria, en projectaren científicament el mapa i en traçar les fronteres. El procés va presentar a la península Ibèrica certes singularitats. A mitjan segle XIX, després de les pèrdues colonials, les crisis polítiques, l'endarreriment econòmic o la llegenda negra, i en un període en què el mapa d'Europa estava transformant-se per secessions i grans moviments unificadors com l'italià o l'alemany, alguns intel·lectuals, polítics i artistes plantejaren, des de diverses tradicions polítiques, la unió, la federació o l’acostament entre Espanya i Portugal com a mecanisme de regeneració nacional. Els iberismes, vistos hui com a utopies, centraren els debats identitaris, especialment en el cas portugués, que consolidà els seus imaginaris nacionals a partir del record del «perill espanyol».