La història al microscopi, el volumen que nos permite tener un conocimiento más completo de los pueblos de la Ribera
El viernes 25 de octubre, la Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació presentó el libro La història al microscopi. XVIII Assemblea d’Història de la Ribera en la Inmavi – Magatzem de Gil (carrer de Salvador Gil, Castelló, Ribera Alta).
El acto contó con la participación de Paco Teruel Machí, diputado de Cultura de la Diputación de València, Horte Gómez Llàcer, alcaldesa del Ayuntamiento de Castelló, Richard Garrigues González, concejal de Cultura del Ayuntamiento de Castelló, Francesc Xavier Martí i Juan, coordinador del Secretariat Local de l’Assemblea de la Ribera y editor de la obra, Antoni Furió Diego, miembro del Secretariat Permanent de l’Assemblea d’Història de la Ribera, y el director del Magnànim, Enric Estrela.
En este libro se recogen las comunicaciones presentadas a la sección de miscelánea de las jornadas.
La mayoría se centran en un lugar concreto, una época determinada y aspectos muy específicos, como si el ojo del historiador, el geógrafo o el arqueólogo mirara a través de un microscopio: de aquí el uso del objeto para poner título a la obra.
Con la edición del volumen, hacemos una aportación más al corpus historiográfico constituido por las actas de las ediciones anteriores, un conjunto de valor inestimable que, junto con las monografías comarcales y locales, nos permite tener un conocimiento cada vez más completo de los pueblos de la Ribera.
El volumen está editado por Francesc Xavier Martí i Juan y compila veinte trabajos de investigación a cargo de veintiséis autoras y autores que se adentran en un abanico que contempla geografía, arqueología, historia, historiografía y patrimonio cultural desde la óptica más local hasta tratamientos más amplios y generales de la comarca.
GEOGRAFÍA
– «Camins ibèrics principals de la Ribera del Xúquer: propostes de traçats originals i variacions», de Joan Català i Cebrià
– «Camins històrics i vies pecuàries a la Ribera del Xúquer», de Carme Sanchis Deusa y Juan Piqueras Haba
ARQUEOLOGÍA
– «Treballs topogràfics al castellet de Castelló», de Lydia Castan Mateu, Mònica Martí Gómez y Guillem Reig Sanz
– «Les excavacions arqueològiques a la plaça Major de Corbera (la Ribera Baixa)», de Miguel Gómez Sahuquillo
– «Possible pervivència material de l’església parroquial de Carlet», de Pau Armengol Machí
HISTORIA MEDIEVAL
– «Cavallers del rei, senyors de la terra: el llinatge dels Jofré, senyors de Benifaió (1381-1458)», de Luis Galán Campos
– «El síndic d’Alzira en les corts parlamentàries d’Alfons el Magnànim», de Sandra Bernabeu Borja
HISTORIA MODERNA
– «La primera insaculació de la vila de Carcaixent (1589)», de Bernat Daràs Mahiques y Vicent M. Garés Timor
– «Josep Agüir: vida i mort d’un bandoler en terres de Llombai», de Vicente Sanz Viñuelas
HISTORIA CONTEMPORÁNEA
– «El catàleg de fills il·lustres de Castelló: un cas de construcció de la memòria històrica local», de Francesc Xavier Martí i Juan
– «Los orígenes del sindicalismo agrario en la Ribera del Xúquer», de Federico Verdet Gómez
– «Aproximació biogràfica al cenetista i republicà Rafael Codoñer Martí (Sollana 1910 – Paterna 1939)», de J. Lorenzo Benaches Borràs
– «Castelló en guerra (1936-1939): una aproximació documental i arxivística a la Guerra Civil en un poble de la Ribera», de Núria Gregori i Sebastià
– «Finezas: una generació de fotògrafs professionals», de Ramón Estarlich Candel y Marina Estarlich Martorell
PATRIMONIO CULTURAL Y ARTÍSTICO
– «Les campanes de la vall Farta o vall de Càrcer: aproximació a un patrimoni sonor viu», de Joan Alepuz Chelet
– «Plafons ceràmics devocionals de Benimodo (segles xviii i xix)», de Josep Lluís Cebrián Molina
– «Estudi dels grafits d’una cambra de l’església de Castelló», de Miguel Gómez Sahuquillo
– «La defensa del patrimonio arquitectónico de Castelló (la Ribera Alta): el catálogo de protecciones», de Francisco Taberner Pastor y María Teresa Broseta Palanca
– «Les veus d’una ribera: geografia literària i optimista a la comarca», de Enric Ramiro Roca
HISTORIOGRAFÍA
– «La investigació i la divulgació de la història local a la Pobla Llarga: els historiadors Eduard Soler i Estruch, Norbert Blasco i Gil, Balbí-Josep Serena Pérez i Joan Català i Cebrià», de Ferran Pastor Belda.
