Àlex Gutiérrez estudia l'exhibició cinematogràfica a la València dels anys 60 en "Per a tots el públics"
La Cafeteria Rialto (Filmoteca) acollirà el dimecres 29 de gener la presentació de Per a tots els públics. L'exhibició cinematogràfica a València (1957-1975), llibre d'Àlex Gutiérrez Taengua que a través de les sales de cinema de barri estudia la València que a la dècada dels seixanta es recupera de l'impacte de la riuada del 57 en un context de ràpid creixement econòmic i urbanístic (l'anomenat desenvolupisme franquista). L'acte, que començarà a les 19 hores, comptarà amb la participació, a més de l'autor, de Raquel Tamarit (secretària autonòmica de Cultura i Esport), Maria Josep Amigó (vicepresidenta de la Diputació), Marta García Carrión (professora d'Història Contemporània de la Universitat de València) i Pedro Uris (crític cinematogràfic de la Cartelera Turia). La música de Dúo Fuoco (Violeta Bataller, flauta, i Carles Rodenas, guitarra) amenitzarà la presentació. L'entrada serà lliure i gratuïta fins a completar l'aforament de la sala. L'obra de Gutiérrez Taengua ha sigut coeditada pel Magnànim i per l'Institut Valencià de Cultura, dins de la collecció Adés & Ara, dirigida por Ismael Saz i Ferran Archilés.
La riuada que canvià València
¿Quin lligam hi ha entre la riuada de València de 1957 i la constellació de cinemes de València de final del franquisme? Per a tots els públics presenta la relació entre una ciutat víctima del desenvolupisme i el fenomen del cinema; és un estudi rigorós sobre el funcionament del conjunt de cinemes d’aquesta ciutat entre 1957 i 1975. La riuada tingué com a conseqüència el Plan Sur, un replantejament urbà que englobà la reforma de grans espais de la ciutat i la projecció de nous barris residencials. En aquest context, les sales de cinema establiren una estreta relació amb el mapa de la ciutat i estructuraren el consum de pellícules, d’acord amb la jerarquia centre-perifèria.
Àlex Gutiérrez s’acosta també al fenomen dels cine-clubs, espais ben diferents dels cinemes comercials en el fons i en la forma, els quals plantejaven una dimensió de l’exhibició cinematogràfica llargament oblidada per la historiografia: la de l’associacionisme cinèfil, que serví en molts casos per a projectar cintes prohibides pel règim en el circuit comercial.
Àlex Gutiérrez Taengua (Xàtiva, 1989) és llicenciat en Història i màster en Història Contemporània per la Universitat de València. Actualment és professor de Secundària, especialitat de Geografia i Història, i està redactant una tesi doctoral centrada en el cinema a les darreries del franquisme. Sobre aquesta temàtica ha publicat treballs en obres collectives i ha participat en congressos nacionals i internacionals. Ha collaborat en la Cartelera Turia i ha treballat en l’àmbit del teatre i la gestió cultural.
