Continuïtat o ruptura? Perspectives de canvi en l'Estat espanyol
El politòleg Raul Zelik va fer una reflexió sobre el canvi polític en un el debat del Magnànim, presentat per Anacleto Ferrer, director de l'Institut d'Humanitats del Magnànim.
Zelik, nascut a Munich (Alemanya) l'any 1968, és un escriptor i politòleg alemany, Zelik fou professor associat de Cièncias Polítiques a la Universitat Nacional de Colòmbia fins al 2013. De les seues obres en castellà destaquen, entre d'altres, el diari polític Venezuela más allá de Chávez. Crónicas del «Proceso Bolivariano» (Ed. Virus, 2004) i les novelles El amigo armado (2010) i Situaciones berlinesas (Ed. Txalaparta, 2009), que fou nominada el 2005 per al Premi Nacional del Llibre, guardó de màxim prestigi a Alemanya. Zelik, considerat una promesa literària a Alemanya, manté també una estreta relació amb el País Basc. El 2007 traduí, junt amb Petra Elser, de l'eusquera a l'alemany la novella Lagun izoztua, de Joseba Sarrionandia (Ed. Elkar, 2001).
"Continuïtat o ruptura? Perspectives de canvi en l'Estat espanyol". Raul Zelik
Les mobilitzacions del 15M i l'ascens de Podemos han sacudit a la societat espanyola. El collapse econòmic ha portat a una repolitització frenètica i sorprenent del nostre país. Però la crisi espanyola no es deu exclusivament a les altes taxes de desocupació, a l'increment dramàtic dels desnonaments o a la corrupció política. El país es troba afonat també en una profunda crisi constitucional i territorial, heretada de la Transició i conseqüència de la falta d'una ruptura democràtica amb el règim franquista.
Amb la perspectiva externa d'un bon coneixedor dels múltiples conflictes soterranis de l'Estat espanyol, Raul Zelik fa una versió heterodoxa de la història recent d'Espanya. Un llibre que ofereix una lectura plural d'un arxipèlag de polítiques dissidents: dels moviments socials a Podemos, del municipalisme a les esquerres independentistes, de la narrativa espanyola a les perifèriques. La seua tesi principal és que la finestra de possibilitats segueix estant oberta, si les forces rupturistes aprenen a valorar la diversitat i a respectar la particularitat dels conflictes català, basc i gallec.
