El Magnànim reedita el primer volum de l'Antologia de poetes valencians, a càrrec d'Eduard Verger

Vicent Camps va recitar alguns dels poemes del llibre

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació va presentar dijous 21 de juny a les 19 hores la reedició revisada d'un clàssic del seu catàleg editorial esgotat des de feia anys, Antologia de poetes valencians del segle XIV al XIX, amb edició i notes d'Eduard J. Verger. L'acte es va realitzar al pati del Centre Cultural la Beneficència (carrer Corona, 36) i en ell intervingueren, junt a Verger, el professor de la Universitat de València Vicent J. Escartí. A més, va comptar amb l'actuació del rapsoda Vicent Camps, qui va recitar una selecció dels poemes antologats al llibre.

Del Segle d'Or a la Renaixença

El llibre que es va presentar conté una àmplia mostra de la producció poètica en terres valencianes en la nostra llengua des del segle XIV al XIX i agrupa en un únic volum els dos primers dels tres de la primera edició, publicada entre 1983 i 1984 dins de la col·lecció Biblioteca d'Autors Valencians fundada per Joan Fuster. Verger ha aprofitat la reedició per afegir a la tria prop d'una desena d'autors que havien estat exclosos anteriorment, a més d'altres lleus modificacions imprescindibles a causa dels més de trenta anys transcorreguts. El resultat ofereix al lector la possibilitat de resseguir l'evolució de la producció poètica en valencià des dels inicis al segle XIV (els March, Jaume i Pere), seguits pel Segle d'Or (Jordi Sant Jordi, Ausiàs March, Roís de Corella) passant pels tres segles de Decadència del XVI al XVIII per l'abandó del valencià en favor del castellà per part dels autors), fins arribar a la Renaixença, ja al segle XIX, amb figures com Teodor Llorente o Constantí Llombart encapçalant un tímid moviment de recuperació de l'ús literari de la nostra llengua.

Una llarga trajectòria sempre al voltant de la poesia

Eduard J. Verger (Carlet, 1949) és un poeta, traductor i crític literari valencià. Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de València. El 1979 fundà i dirigí la revista literària Cairell, un dels òrgans més característics del moviment renovador de la literatura catalana dels anys setanta al País Valencià. Ha publicat Com si morís (1986). Dirigí amb Joan Fuster la col·lecció Biblioteca d’Autors Valencians, de la IVEI-Institució Alfons el Magnànim, entre 1981 i 1997. Ha publicat poemes i articles en revistes com Reduccions, L’Espill, Saó, Caplletra, Caràcters, als periòdics Diario de Valencia, Levante-EMV, El País, i ha estat inclòs en les antologies Bengales en la fosca (1987), La poesia valenciana contemporània, un passadís emocionat cap al segle XXI (1995), Raó i follia. Poetes catalans del segle XX (1997) i Vosaltres, paraules. Vint-i-cinc anys de poesia al País Valencià (2003). Com a traductor, és autor de versions en català de poesia francesa (Stéphane Mallarmé, Paul Éluard, Jean Tardieu, Yves Bonnefoy), hongaresa (Attila József, György Somlyó, Sándor Petöfi), i xinesa (Li Bai).