Fredric Jameson analitza l'obra del mestre de la novel·la negra Raymond Chandler
La Primera (Guillem de Castro, 106) ha organitzat la presentació del llibre per al dia 11 de febrer, a les 19.30 hores, la presentació de la traducció al valencià de l'assaig Raymond Chandler. Les deteccions de la totalitat, de Fredric Jameson. L'acte, organitzat amb la collaboració de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigacions comptarà amb la participació de Francesc J. Hernàndez i de José Beltrán (ambdós professors titulars de Sociologia de la UV) i d'Anacleto Ferrer (catedràtic d'Estética de la UV i director de l'Institut d'Humanitats i de Patrimoni del Magnànim). La traducció de l'anglés és obra de Núria Molines i el llibre, que ha estat publicat pel Magnànim dins de la collecció Novatores, ja està a la venda en llibreries i a la botiga online de l'editorial. L'entrada a l'acte serà lliure i gratuïta fins a completar l'aforament de la sala.
El crític i el mestre de la novella negra
El mestre de la teoria literària s'enfronta al mestre de la novella policial Raymond Chandler, un escriptor estilista i representant enlluernador de la vida nord-americana, que té un lloc únic en la història de la literatura, a cavall entre la ficció pulp i el modernisme. Amb The Big Sleep, publicat el 1939, va deixar una empremta indeleble en la novella de detectius. Fredric Jameson ofereix una interpretació del treball de Chandler que reconstrueix tant el context en què va escriure com el món social o la totalitat que projecta. el marc invariable de Chandler, Los Angeles, apareix com un microcosmos dels Estats Units i una prefiguració del seu futur; una megalòpolis distribuïda de manera única per una naturalesa poc prometedora en diversos barris i mons privats. Però aquesta feina essencialment urbana i espacial també sembla que dibuixa cap al buit, absència que no és una altra cosa que la mort. Amb Chandler, el gènere del thriller esdevé metafísic.
Fredric Jameson (Cleveland, 1934) és un dels més reconeguts crítics de la cultura contemporània. Va estudiar lletres en la Universitat de Yale, on es va doctorar en 1959 amb una tesi sobre Sartre. Ha impartit classes en les universitats de Harvard, Yale i Duke. Des dels setanta ha cultivat l’anàlisi literària i cultural. El seu marc d’anàlisi es construeix a partir d’un marxisme metodològic que, preferentment, estudia les relacions entre el desenvolupament del capitalisme i la producció cultural. Entre les obres traduïdes recentment figuren Teoría de la postmodernidad (1996), La postmodernidad y el mercado (1998), Estudios culturales: Reflexiones sobre el multiculturalismo (1998), Las semillas del tiempo (2000) o Arqueologías del futuro (2009).
