Les dones fortes. Narrativa valenciana sota el franquisme
La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació presentarà el dijous, 19 de setembre, a les 19 hores, el llibre de Maria Lacueva Lorenz, titulat Les dones fortes. La narrativa valenciana sota el franquisme. L'acte tindrà lloc a la sala la Muralla del Collegi Major Rector Peset (pl. de Sant Nicolau, 4) i està previst que acompanyen a l'autora la vicepresidenta de la Diputació de València i responsable del Magnànim, Maria Josep Amigó, i el professor de la Universitat de València Josep Ballester. A més, la rapsoda Lola Camps llegira textos de les diferens autores objecte d'estudi al llibre. Com sempre als actes del Magnànim, l'entrada serà lliure i gratuïta fins a completar l'aforament de la sala. Les dones fortes ha estat publicat dins de la collecció Estudis Universitaris i es pot adquirir a les llibreries habituals i mitjançant la web de la Institució
La història de la literatura d'autora a les comarques valencianes ha passat quasi totalment desapercebuda al llarg dels segles; des de fa uns pocs anys, però, els estudis globals i monogràfics que s'han generat al voltant d'aquesta temàtica comencen a demostrar empíricament l'existència d'una genealogia femenina de lletraferides valencianes vinculades a aquest territori. El present volum vol contribuir a aquest procés de recuperació des de la perspectiva contemporània, tot oferint una aproximació, quantitativa i qualitativa, a la producció de les escriptores durant el franquisme. L'estudi es focalitza en l'obra narrativa, tant publicada com inèdita, amb l'objectiu d'analitzar la reelaboració literària de les problemàtiques que, en tant que dones i valencianes, els afectaven directament. Un estudi seriós sobre la història (desapercebuda) de la literatura d’autora a les comarques valencianes es el que ha fet amb molta cura Maria Lacueva. En total es parla de huit escriptores, que no formaven cap grup: algunes van tenir amistat i relació però altres no s’hi van conèixer. Era l’ambient de falta de comunicació, manca de mitjans de difusió i migradesa cultural que campava pertot arreu. A banda, cadascuna amb edats i periples tant vitals com socials diversos: Anna Rebeca Mezquita Almer (Onda, 1890-San Cristóbal de la Laguna, Tenerife, 1970), Maria Ibars i Ibars (Dènia, 1892-València, 1965), Matilde Llòria (Almansa, 1912-València, 2002), Beatriu Civera (València, 1914-1995), Sofia Salvador (Benassal, 1925-1995), Maria Beneyto i Cuñat (València, 1925-2011), Carmelina Sánchez-Cutillas (Madrid, 1927-València 2009) i Maria Mulet (Albalat de la Ribera, 1930-1982). L’estudi es focalitza en l’obra narrativa, tant publicada com inèdita, matisant i enriquint la percepció que, fins ara, es tenia del panorama literari valencià de postguerra.
L'autora:
Maria Lacueva Lorenz (València, 1980) és doctora en Didàctica de la Llengua i la Literatura i llicenciada en Filologia Catalana (UV), i Diploma d’Estudis Avançats en Teoria i Cultura Contemporànies (Universitat de Girona). Ha publicat diversos estudis al voltant de les escriptores valencianes, tant de postguerra com actuals, i de la construcció de les genealogies femenines literàries. Ha estat guardonada per l’Institut d’Estudis Catalans i per la Societat Coral El Micalet. Investigadora i professora d’Estudis Catalans i Romànics a les universitats de Heidelberg, Mannheim i Saarbrücken, on ha va estar l’editora del volum collectiu Didàctica universitària dels estudis culturals. Pràctiques i tendències en la catalanística i la hispanística (2017). Actualment és professora a la Université París 8.
