Presentació a Sueca dels nous llibres de "Moment. Memorialística"
![Presentació a Sueca dels nous llibres de "Moment. Memorialística"](/media/dival/images/thumbs/event-1956-1056x504.jpg)
El passat 13 d'abril la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació va presentar a la Sala Els Porxets (Sequial, 1) a Sueca, els últims llibres de la collecció Moment. Memorialística, dirigida per Xavier Serra. Els llibres en qüestió són Camil Albert. Memòries de la viuda d'un anarquista, de Matilde Gras, i Memòries de les meues vicissituds polítiques des de 1820 fins a 1836, de Marià Cabrerizo. L'acte va comptar amb la presència de Graciela Candela Albert, néta de Matilde Gras i Camil Albert; Salvador Vendrell, traductor de Camil Albert. Memòries de la viuda d'un anarquista; Rubén Luzón, traductor de Memòries de les meues vicissituds polítiques des de 1820 fins a 1836; i Vicent Ferri, cap de publicacions del Magnànim.
La lluita contra el poder a través dels testimonis de Cabrerizo i Gras
Marià Cabrerizo va ser un dels editors més importants del país en el segle XIX. Durant el Trienni Liberal va ser oficial de la milícia nacional i regidor de l’Ajuntament de València. Per aquest motiu, va ser perseguit i empresonat pels absolutistes i jutjat per tribunals civils i eclesiàstics. En les seues memòries, que semblen una novella d’aventures, relata la seva captura per part de les tropes absolutistes i el seu posterior empresonament al castell de Sagunt i les torres de Quart. Convertí el que havia de ser un allegat en defensa pròpia, en una narració cenyida als esdeveniments històrics i rica en detalls minuciosos de la vida d’un presoner.
Matilde Gras (1901-1975), per la seua banda, tenia dèneu anys quan va conèixer en un míting l’anarquista Camil Albert. Després d’una vida agitada amb el seu company i de patir al seu costat tota classe de persecucions jurídiques i policials, al final de la Guerra Civil hagué de viure la seua tortura i mort. Privada de tot, resistí els temps de la repressió franquista i, als seixanta-vuit anys, començà una empresa que la fa admirable als nostres ulls. Sense cap rancor i malgrat que no havia disposat dels beneficis d’una formació acadèmica, va decidir escriure les seues memòries i va saber mostrar-nos en una narració àgil i emotiva la seua mentalitat i la de molts homes i dones que van viure aquells esdeveniments històrics.