Presentació dels nous llibres de la col·lecció "Moment. Memorialística"

    • Data:12-04-2018
    • Hora:19:00
    • Lloc:Biblioteca Pública de València Pilar Faus
    • Hospital 13
    • València
    Presentació dels nous llibres de la col·lecció "Moment. Memorialística"

    El passat 12 d'abril, la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació va presentar a la Biblioteca Pública de València Pilar Faus (Hospital, 13), els últims llibres de la collecció Moment. Memorialística, dirigida per Xavier Serra. Els llibres en qüestió són Camil Albert. Memòries de la viuda d'un anarquista, de Matilde Gras, i Memòries de les meues vicissituds polítiques des de 1820 fins a 1836, de Marià Cabrerizo. L'acte va comptar amb la presència de Graciela Candela Albert, néta de Matilde Gras i Camil Albert; Xavier Serra, director de la collecció; Rubén Luzón, traductor de Memòries de les meues vicissituds polítiques des de 1820 fins a 1836; i Vicent Ferri, cap de publicacions del Magnànim.


    La lluita contra el poder a través dels testimonis de Cabrerizo i Gras

    Marià Cabrerizo va ser un dels editors més importants del país en el segle XIX. Durant el Trienni Liberal va ser oficial de la milícia nacional i regidor de l’Ajuntament de València. Per aquest motiu, va ser perseguit i empresonat pels absolutistes i jutjat per tribunals civils i eclesiàstics. En les seues memòries, que semblen una novella d’aventures, relata la seva captura per part de les tropes absolutistes i el seu posterior empresonament al castell de Sagunt i les torres de Quart. Convertí el que havia de ser un allegat en defensa pròpia, en una narració cenyida als esdeveniments històrics i rica en detalls minuciosos de la vida d’un presoner.

    Matilde Gras (1901-1975), per la seua banda, tenia dèneu anys quan va conèixer en un míting l’anarquista Camil Albert. Després d’una vida agitada amb el seu company i de patir al seu costat tota classe de persecucions jurídiques i policials, al final de la Guerra Civil hagué de viure la seua tortura i mort. Privada de tot, resistí els temps de la repressió franquista i, als seixanta-vuit anys, començà una empresa que la fa admirable als nostres ulls. Sense cap rancor i malgrat que no havia disposat dels beneficis d’una formació acadèmica, va decidir escriure les seues memòries i va saber mostrar-nos en una narració àgil i emotiva la seua mentalitat i la de molts homes i dones que van viure aquells esdeveniments històrics.