Presentació: El vici de la introspecció
La Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació es complau a convidar-vos a la presentació del llibre El vici de la introspecció. El descrèdit de l'humà. Espigolant Montaigne. Correspondència amb Josep Garcia Richart de Josep Iborra.
La presentació se celebrarà el pròxim dimecres 17 d’abril a les 19:00 hores, en el Centre Cultural La Beneficència (Carrer Corona, 36, València)
A l'acte intervindran Enric Iborra, escriptor, Tobies Grimaltos, filòsof i escriptor, i Xavier Serra, filòsof i escriptor.
L'entrada serà lliure i gratuïta fins a completar l'aforament.
El 2021 la Institució Alfons el Magnànim va posar en marxa un projecte molt ambiciós: l’edició de l’Obra literària de Josep Iborra (Benissa, 1929 - València, 2011), que ha de reunir tant l’obra publicada fins ara com la que ha restat inèdita. El primer títol d’aquesta sèrie va ser Una literatura possible, editat en dos volums, que fan plegats més de 1.400 pàgines. Recullen una tria de les més de set-centes ressenyes crítiques que va escriure per a diverses publicacions periòdiques, en què comentava l’actualitat editorial, i una sèrie d’assaigs sobre autors i períodes de la literatura catalana.
El 2022 es va publicar el segon títol, el Diari 1965-1977, que sorprèn per la seua unitat, en contrast amb la dispersió i la fragmentació inherents al gènere. A mesura que el diari avança hi pren cada vegada més pes la reflexió assagística, però el seu autor no perd mai l’impuls inicial de fer servir l’escriptura com una manera d’assajar-se moralment i intel·lectualment.
Ara acaba d’aparèixer El vici de la introspecció, tercer títol d’aquesta Obra literària. El volum està organitzat en tres parts. La primera, El descrèdit de l’humà, conté uns assaigs de diferent extensió, entre els quals hi ha una sèrie que examina les implicacions de la sentència de Terenci —«Soc home: res del que és humà no m'és indiferent»— al llarg de la història de la cultura europea. Uns altres tenen un caràcter més filosòfic, sempre en relació amb aquesta màxima. Josep Iborra aborda també la qüestió del jo, la qual pren el protagonisme en la cultura moderna en detriment d’una idea de l’humà, que resta desacreditada o resulta incomprensible.
Josep Iborra (Benissa, 1929 - València, 2011), llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, es va doctorar en Filologia Romànica amb una tesi sobre Joan Fuster. Va ser director adjunt de l’Institut de Ciències de l’Educació (1976-1981) i membre del Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València. Com a crític literari, va col·laborar en diverses publicacions periòdiques (Serra d’Or, L’Espill, Saó, El Temps, Reduccions, Caràcters i Revista de Catalunya, entre altres). Va publicar el llibre de narracions Paràboles i prou (1955, 1995) i diversos volums d’assaig literari: Fuster portàtil (1982), La trinxera literària (1995), Confluències (1995), Inflexions (2005) i Breviari d’un bizantí (2007). Després de la seua mort, s’ha publicat Humanisme i nacionalisme en l’obra de Joan Fuster (2012), Fuster, una declinació personal (2014) i L’estupor (2018).
