Presentació: La llibertat és indivisible
La Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació es complau a convidar-vos a la presentació del llibre La llibertat és indivisible de Artur Perucho Badia.
La presentació se celebrarà el pròxim dilluns 03 d’abril a les 19:30 hores, en el CEPA Historiador Viciana de Borriana (Carrer Albert Einstein, 2), i comptarà amb la participació de Josep Palomero (edició, selecció i notes), Vicent Garcia Devís (periodista) i Emili Piera (director de col·lecció).
L'entrada serà lliure i gratuïta fins a completar l'aforament.
Aquesta selecció de cent nou articles de Perucho, entre els milers que va publicar, té per objecte recuperar la seua figura com a periodista i oferir al lector actual una mostra representativa dels seus propòsits com a publicista. Escrits tant en valencià com en castellà i ordenats cronològicament, s’han distribuït en cinc blocs temàtics. Perucho descriu el panorama europeu d’entreguerres, observa l’ascens del nazisme i vaticina una pròxima guerra provocada pel feixisme. També examina el paper de la Societat de Nacions en relació amb la qüestió de les minories europees.
Analitza la política espanyola de l’últim període de la dictadura i del sexenni republicà, i presta una atenció especial a l’Estatut de Catalunya, que considera un model per a les aspiracions valencianes en matèria d’autonomia. En els articles escrits durant la guerra civil defensa la posició de la Unió Soviètica i reclama la unitat de les milícies populars.
«Historia de un fracaso» i «Sorpresa y alegría de México» són dos textos inèdits que hem inclòs també en aquesta edició.
Artur Perucho i Badia (Borriana, 1902 – Mèxic DF, 1956) ha sigut un dels escriptors i periodistes valencians de la generació de la República més oblidats. El 1929 fou corresponsal a París de Diario de Barcelona, on escrigué Ícar o la impotència i on conegué la traductora Lucienne Gache, amb qui es casà a Madrid el 1935.
Va assistir al cinqué i el sisé Congrés de les Minories Nacionals (Ginebra, 1929 i 1930). Fou lector de la Universitat de Marburg i publicà Catalunya sota la dictadura.
Concorregué sense èxit per Castelló a les Corts Constituents de la República i fou secretari particular del ministre d’Hisenda Jaume Carner i Romeu, d’Esquerra Republicana de Catalunya. Durant la guerra civil s’afilià al PSUC. Fou director del setmanari Mirador, redactor de la productora i distribuïdora cinematogràfica Film Popular i director de Treball, l’òrgan dels comunistes de Catalunya. Després de la caiguda de Barcelona passà a França i l’abril de 1939 embarcà rumb a Mèxic, on va destacar com a periodista.
