Presentació - Memorias de un viaje a Italia i Viatge a Escandinàvia
La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació i l'Ajuntament d'Alaquàs presenten els llibres Memorias de un viaje a Italia, d'Eduard López-Chávarri, i Viatge a Escandinàvia, de Josep Sanchis Sivera. L'acte tindrà lloc el dijous 2 de desembre a les 19.30h al Castell d'Alaquàs. Hi participaran l'editor dels volums i professor de filologia catalana de la UV Rafael Roca, l'alcalde d'Alaquàs Antoni Saura i Enric Estrela (subdirector del Magnànim).
Memorias de un viaje a Italia. Italia i la cultura italiana han despertat un fervent magnetime entre els escriptors valencians contemporanis. I una prova evident n'és el present llibre, integrat per les cròniques periodístiques del trepidant viatge que, durant els mesos d'agost i setembre de 1921, realitzaren a la península itàlica dos intellectuals valencians: Eduard López-Chavarri i Josep Sanchis Sivera. Així, els textos —redactats en castellà— narren des d'un prisma antropològic i literari, la visita a un total de dèsset ciutats de tot tipus i dimensions: Gènova, Milà, Verona, Venècia, Ferrara, Ravenna, Faenza, Florència, San Miniato, Fiesole, Pisa, Siena, Orvieto, Roma, Nàpols, Pompeia i Domodossola.
Viatge a Escandinàvia. L’any 1911 ben pocs valencians devien saber on parava Escandinàvia. En una època en què viatjar estava a l’abast de molt poques persones, l’escriptor i historiador Josep Sanchis Sivera no dubtà a agafar el seu «maletí de mà amb allò més indispensable», tal com ell mateix escrigué, i visitar un territori que es presentava, als ulls dels seus coetanis, com a exòtic i remot. Així, des de mitjan juliol i fins als darrers dies d’agost, va explorar les ciutats de Copenhaguen, Malmö, Uppsala i Estocolm. I, posteriorment, explicà els detalls i les vicissituds del seu recorregut al llarg de vint-i-dues cròniques periodístiques que, recuperades i traduïdes al valencià, conformen aquest apassionant Viatge a Escandinàvia. Un volum que presenta Sanchis Sivera com un ciutadà del món «sempre desitjós d’enriquir els seus coneiximents, i sempre neguitós pensant que la vida és curta per a les seues ambicions de saber», tal com apuntà l’escriptor i historiador Jesús Ernest Martínez Ferrando.
