Sis-cents anys de la mort de Bonifacio Ferrer
Bonifacio Ferrer (1350–1417) va néixer a la ciutat de València, on va estudiar Lleis, i Teologia, Dret Canònic i Civil en Perusia (Itàlia). Va ocupar càrrecs públics de certa rellevància, va ser nomenat a les Corts del Regne, va exercir de professor de Dret a València (1376). El seu pes polític li va portar a ser regidor de la seva ciutat natal i al càrrec de assessor del Justícia. Encara que la seva figura sempre va quedar eclipsada per la del seu germà, Vicente Ferrer, a causa de l'enorme popularitat del sant, gràcies als seus sermons, els seus miracles, i al gran pes polític que va tenir durant el famós Compromís de Casp, jugant les seves peces, com a cap de la delegació valenciana al conclave, a favor de l'entronització de la Casa de Trastámara al comandament de la Corona d'Aragó.
Bonifacio va casar l'any 1382 amb Jaumeta Despont, membre d'una de les famílies més destacades de la València d'aquella època, amb la qual va tenir dos fills i nou filles, però va perdre a la seva família víctima de la gran epidèmia de pesta que va assolar el Regne de València a la fi del segle XIV.
Gràcies al seu esforç i reconeixement com a jurista, va aconseguir estendre la seva fama davant litigis complicats i va poder aconseguir un important patrimoni que li va permetre comprar el Senyoriu d'Alfara del Patriarca amb el seu formidable palau gòtic, on va fixar la seva residència i on solia rebre sovint al seu germà Vicente quan tornava dels seus viatges.
Encara que de nou els negres nubarrones van truncar la seva destacada vida jurídica i representativa a la ciutat que li va veure néixer. L'amenaça de la Inquisició va fer acte de presència, i com a punts altres jueus i conversos, va patir el assot de la repressió religiosa de l'època, després de ser condemnat en judici a set anys de presó per una delació anònima en relació als orígens de la seva família, deguda possiblement a la consabida enveja pels seus èxits econòmics i polítics.
Bonifacio, cansat d'injustícies i sofriments, va acabar per renunciar a la vida terrenal i va ingressar en l'Ordre dels Cartujos l'any 1396, passant a formar part del cenobi del Convent de Porta Coeli, on va passar de ser novicio, a mestre de novicios, procurador i finalment prior de la Cartoixa, gràcies a la seva capacitat i experiència en la vida civil.
L'any 2013 la IAM va editar el magnífic llibre dirigit per Alfonso Esponera Cerdán sobre Bonifacio Ferrer, en un intent de rememorar la seva figura, i aportar una mica de llum sobre la seva vida. En el qual es van incloure documents escrits per José Teixidor, Vito-Tomás Gómez, Miguel Llop Catalá, Ildefons M. Gómez, Ximo García Borrás i José R. Molins Cap.
