Taula redona: “Joan Fuster i Josep Iborra: dos dietaristes cara a cara”
El pròxim divendres 19 de maig a les 19:00 hores es organitza una Taula redona: “Joan Fuster i Josep Iborra: dos dietaristes cara a cara”
L'acte se celebrarà a l’Espai Joan Fuster, al carrer Sant Josep, 8-10, de Sueca.
A l’acte assistiran els següents participants:
- Vicent Flor, director Institució Alfons el Magnànim CVEI.
- Enric Iborra, escriptor i crític literari.
- Salvador Ortells Miralles, director Espai Joan Fuster
Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) fou assagista, historiador, crític literari i poeta. Intel·lectual amb projecció històrica, es va comprometre amb el país i el seu temps. És considerat un dels assagistes en català més importants del segle xx; va esdevenir un referent cívic i, en certa manera, polític de les generacions d’intel·lectuals posteriors a la Guerra Civil. De la seua immensa obra, destaca l’assaig Nosaltres, els valencians (1962), un revulsiu en la societat valenciana del moment. Va estudiar l’obra de Salvador Espriu, Josep Pla, Ausiàs March i Sant Vicent Ferrer, entre altres. La seua extensa producció es concreta en una seixantena de llibres, entorn de quatre mil articles publicats en diversos periòdics i revistes, nombroses anotacions diàries, milers de fitxes de treball i milers de cartes amb altres escriptors i intel·lectuals.
Josep Iborra (Benissa, 1929-València, 2011), llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, es va doctorar en Filologia Romànica amb una tesi sobre Joan Fuster. Va ser director adjunt de l’Institut de Ciències de l’Educació (1976-1981) i membre del Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València. Com a crític literari, va col·laborar en diverses publicacions periòdiques (Serra d’Or, L’Espill, Saó, El Temps, Reduccions, Caràcters i Revista de Catalunya, entre altres). Va publicar el llibre de narracions Paràboles i prou (1955, 1995) i diversos volums d’assaig literari: Fuster portàtil (1982), La trinxera literària (1995), Confluències (1995), Inflexions (2005) i Breviari d’un bizantí (2007). Després de la seua mort, s’ha publicat Humanisme i nacionalisme en l’obra de Joan Fuster (2012), Fuster, una declinació personal (2014) i L’estupor (2018).
El Diari 1965-1977 sorprén per la seua unitat. A mesura que el diari avança, hi pren cada vegada més pes la reflexió assagística que li suggereixen les seues lectures, però no es perd mai l’impuls inicial de fer servir l’escriptura com una manera de donar-se forma i de posar-se en forma, d’entrenar-se moralment i intel·lectualment. La reflexió sobre la seua situació personal s’entrelliga d’una manera indestriable amb la reflexió sobre la literatura i el món de les idees. El lector trobarà en aquest diari mostres excel·lents de crítica literària sobre els grans escriptors i crítics literaris europeus, així com assaigs sobre la historia cultural europea o el paper dels intel·lectuals d’arrel humanista perduts o desorientats entre la cultura científica i la cultura de masses.
