Art i arquitectura efímera a la València del segle XVIII

No cal subratllar l'interés que darrerament ha despertat l'estudi de les arquitectures efímeres en el context de la festa barroca. Amb la festa, l'art assumeix la seua màxima expressió dins el concepte de l'art total: música, poesia, arquitectura, pintura, escultura i fins i tot dansa i teatre s'entrelliguen, sense que siga fàcil sovint discernir els distints camps. Les arquitectures efímeres, les lluminàries, les processons, els torneigs, els jeroglífics, etc., són les parts d'un mateix tot. A través d'aquest tota la ciutat es transfigura en un magnífic quadre, que malgrat la seua intensa brillantor no pot ocultar la terrible crisi política i econòmica que sacseja l'home barroc.

Aquest llibre pretén una doble finalitat: l'estudi sistemàtic de les arquitectures efímeres més importants que es van alçar a la ciutat de València durant el segle XVIII i l'anàlisi de com funciona el dispositiu de l'urbs divuitesca en festes. Ambdós aspectes estan tan íntimament connectats que només el seu estudi des d'una òptica globalitzadora permet d'extraure unes conclusions vàlides.

L'autor centra la seua atenció primordialment en els grans centenaris que eren esperats de segle en segle, i que superaven en ornament i grandiositat les solemnitats anuals. La seua anàlisi ofereix una àmplia perspectiva de l'evolució experimentada per la festa al llarg de tot el segle XVIII; així mateix proporciona una visió general dels mecanismes de funcionament de les institucions i els grups socials valencians de l'Antic Règim. Junt als llibres de festes i els llibres capitulars i d'instruments, s'ha emprat com a fonts les cròniques manuscrites inèdites fins el moment, «escrites per a la posteritat», les quals es revelen especialment importants en tant que ofereixen una versió de la festa alternativa a l'oficial.