Arte valenciano en el franquismo (1939-1975)

Arte valenciano en el franquismo és un estudi que recull les manifestacions artístique que s'han desenvolupat en el si de l'art valencià des de 1939 a 1975. L'ampli material bibliogràfic i documental existent ens permet contemplar aquest, encara, proper període amb un alt grau de profunditat, del qual hi ha, encara, algunes llacunes per estudiar. La investigació ha tret a la llum una gran quantitat de documentació i obra plàstica desconeguda que obrava en arxius i col·leccions privades.
 En aquest nou horitzó artístic, que s'obri després de la Guerra Civil espanyola, podem separar molt bé la presència de tres generacions d'autors plàstics, els quals van comparte la cronologia i les inquietuds i els llenguatges. "Las artes plásticas de posguerra" comprendria bàsicament les aportacions situades entre 1939 i 1956. És una época marcada per totes les dificultats i privacions de la postguerra, en un context plàstic que feia de la tradició el seu punt de referència. "Abstracción y figuración en los años cincuenta" se siuúa entre 1956 i 1964. Els seus representants creuaren de forma clara i consciente la frontera de l'abstracció o apostaren per llenguatges de modernitat en el si de la figuració. La tercera generació comprén la darrera etapa del franquisme, des de 1964. Les seues aportacions es vertebren tres blocs: "Pop Art y realismo social", "La segunda generación abstracta" i "Las estéticas individuales en los años sesenta",

 Pascual Patuel és professor titular d'Història de l'Art a la Universitat de València. És autor de nombrosos llibres, ressenyes, articles, comunicacions a congressos, comissariats d'exposicions i informes tècnics. Ha dedicat la major parte de la seua activitat investigadora a l'anàlisi de l'Are Valencià de la segona meitat del segle XX. Entre les seues publicacions podem destacar Historia del Arte de Valencia, Paisaje valenciano en el siglo XX, Repertorio bibliográfico de artistas contemporáneos i Arte actual.