Arte y arquitectura en la Valencia de 1700

Els segles XVII i XVIII són una de les èpoques més riques de la història de l'art valencià i l'elevat nombre d'obres empreses en aquestes dècades és en bona part responsable de la fisonomia actual dels centres urbans de la Comunitat Valenciana. Dins d'aquest període destaquen els anys entorn de 1700 per la presència a València de diversos artistes europeus, en concret els italians Antonio Aliprandi i Giacomo Bertesi i l'austríac Conrad Rudolph, així com del pintor Antonio Palomino. Les obres en les quals van participar aquests artistes, com la façana de la Catedral de València o la renovació de la parròquia de Los Santos Juanes suposen una ruptura amb les tradicions del Barroc vernacle i introdueixen noves tendències com els grans cicles de pintura al fresc o la realització d'espectaculars estucats sense precedents en aquestes terres. El present llibre analitza la situació de les disciplines artístiques en la València barroca per a després enfrontar-se als artistes forans que van treballar en la ciutat de forma individualitzada, i finalment analitza les conseqüències que les seues obres van tenir en l'evolució posterior de l'art valencià.