Ausiàs March. I els seus predecessors

«Una doble tasca s'imposa el biògraf d'un poeta com és ara Ausiàs March. Cal, si no vol ser superficial i incomplet, que n'estudie l'obra a la llum de la biografia i la biografia a la llum de l'obra. No comprendrà el perfil de la seua ànima, ni el seu caràcter, ni el seu humor, si no coneix determinades particularitats que n'han influït el pensament abans de reflectir-se en els seus escrits; i, recíprocament, els detalls que ens ofereixen els registres dels notaris o els expedients dels advocats resten vagues i mancats d'interés fins que no s'hi ha trobat les relacions amb la seua obra. Per tant, després d'haver buscat, en els nostres estudis sobre la cronologia de les poesies, l'home que hi ha darrere l'escriptor, intentarem de trobar l'autor a través dels documents. A falta d'una autobiografia o d'una correspondència que ens desvelen de forma més completa l'home i les seues idees, extraurem d'aquests vells pergamins i d'aquests papers mig rosegats tots els trets capaços de fer reviure davant nostre aquest poeta, que s'havia pres fins ara per poc més que un ajustador de paraules sonores. [...] Les obres, especialment les dels poetes lírics, són documents íntims i personals, confessions en què no és impossible que descobrim, quan les confrontem amb les circumstàncies exteriors, l'home de qui emanen, amb les seues passions, els seus dubtes, les seues ires, els seus odis, els seus amors més profunds, les seues desesperacions i les seues joies.»