Azulejerías del Hospital de Pobres Sacerdotes de Valencia

Les taulelleries de l'Hospital de Pobres Sacerdots de València constitueixen, possiblement, el conjunt més important conservat in situ de la ceràmica arquitectònica valenciana, tant per la seua qualitat excepcional com per la seua originalitat i complexitat de les seues temàtiques.
En aquest lllibre s'estudia un primer grup finalitzat el 1782, sent arquebisbe de València Francisco Fabián y Fuero, qui, com a canonge de la seu de Toledo, havia conegut abans l'abundant producció ceràmica de Talavera i, posteriorment, com a bisbe de Puebla, la d'aquesta ciutat, l'única de Nova Espanya que produí ceràmica vidriada. No és estrany que, amb motiu de la celebració del segon centenari de la mort de sant Lluís Beltran, patrocinara la reconstrucció de l'Hospital de Pobres Sacerdots, on el sant valencià havia passat els seus últims dies, embellint-lo amb un excepcional conjunt de revestiments ceràmics, elaborats en la més important fàbrica de taulells de la ciutat, situada al carrer del Muret (avui Mossén Femades), propietat de la família Faure. El programa emblemàtic convida a pensar que Fabián y Fuero concebí la reconstrucció de l'edifici com un homenatge al sant valencià, en la seua faceta d'apòstol de la concòrdia entre l'Amèrica colonial i Espanya, mitjançant un programa que s'explica ara per primera vegada.