Balada de Perros Muertos

Els cadàvers de vàries xiques han aparegut. Els seus cossos desmembrats, mesclats i dispersos entre les arenes del desert amaguen alguna cosa més que un misteri. Un el qual té l'enfrontament entre les bandes liderades pels capos El Chivo i el Chapo Méndez com a centre de tot allò macabre. El comissari Padura i Morgana, una enigmàtica pintora, són els únics que s'atreviran a fer-los front; encara quan saben que és un camí sense retorn cap a la perdició, cap a aquell lloc al qual sorgeix sempre la inevitable pregunta: Què hi ha en Perros Muertos?

Què hi ha? Ningú ho sap i en realitat, ningú vol saber-ho perquè existeix alguna cosa enllà que preval perenne, amb el seu pudor a desert i fem, copant-ho tot, com l'olor de l'infern. I, encara que tots saben que Estats Units està molt prop, sols un poc més enllà, resulta ser sols un horitzó brut, gargotejats per arena i misèria.

Gregorio León ha rendit un homenatge literari a les dones mortes de Ciudad Juárez com sols pot fer-ho un escriptor de les seus característiques: escrivint una obra totalment sòlida i potent. Gràcies a la força dels deus personatges, la precisió dels diàlegs i la construcció d'un escenari tan opressiu com devastador —tant que a vegades pareix un personatge més-, aquesta obra aconseguí alçar-se amb el Premi Alfons el Magànimo de Narrativa.