Blasco Ibáñez i València

Juli Just i Gimeno va nàixer a València el 1894 i, fins que va morir exiliat a París, el 1976, tingué una destacada trajectòria política; primer, dintre del blasquismei, a partir del 1934, en altres diverses combinacions organitzatives del republicanisme espanyol. En els primers anys, fou membre de l'efímera Joventut Nacionalista Republicana (1915), i després en una no més duradora Joventut Republicana Nacionalista (1918), de la qual Just fou secretari. Aleshores estava plenament ficat en els conciliàbuls antidinàstics, teledirigits des de la Côte d'Azur per Blasco i pel seu secretari, Carles Esplà. Una de les missions de Just fou, precisament, col·laborar a la difusió de la literatura clandestina que el novel·lista anava produint des del seu exili daurat i que s'imprimia als tallers d'El Pueblo. probablement, Blasco Ibáñez i València és un producte d'aquells anys de febre conspirativa.

En arribar la República, fou diputat a les Corts Constituents (1931). Tornà a eixir diputat a les eleccions generals de novembre de 1933, i a les de febrer de 1936, que donaren el triomf al Front Popular, fou el diputat més votat per la província de València (llavors una circumscripció distinta de la capital). Mentrestant, havia hagut d'abandonar el blasquisme. En 1934 havia signat un manifest escissionista, poc després s'integraria en Unión Republicana, el nou partit creat per Diego Martínez Barrio, i més tard en Izquierda Republicana, el partit de Manuel Azaña. En els mesos anteriors a les eleccions de febrer del 36, Just era director d'una revista madrilenya, Línea, des d'on feia campanya contra la CEDA.