Camperols del País Valencià

El coneixement que tenim del feudalisme medieval al nostre país és encara deficient. Hi ha influït la deixadesa en què durant bastant temps s'ha trobat la història agrària, i la confusió, més conceptual que terminològica, en la manera d'entendre el feudalisme. Si reduïm aquest a una forma jurídica de relació interpersonal que caracteritzà alguns països de l'Occident a l'època medieval, s'impossibilita la seua aplicació a períodes anteriors o posteriors, i a àrees allunyades de l'epicentre europeu. Això ha permés alguns historiadors espanyols d'afirmar la inexistència del feudalisme a la península -llevat de Catalunya- basant-se que ací no es donaren les relacions feudo-vassallàtiques que caracteritzen el règim feudal, tot preferint el terme alternatiu de règim senyorial per designar el sistema dominant a la península abans de la consolidació del capitalisme. El present treball, centrat en una petita vila de senyoriu, Sueca, pertanyent a L'Orde de Montesa, tracta d'observar i comprendre els mecanismes i funcionament d'un comunitat camperola durant els moments de formació i consolidació del feudalisme al País Valencià, a través de la reconstrucció dels tres nivells que emmarcaven la vida del camperol: el que l'unia al medi natural, el que el lligava a la comunitat i el que el sotmetia al senyor.