Cifesa

Qualsevol que haja tingut la paciència de regirar papers on es parle de cinema espanyol haurà ensopegat amb una espècie d'escull, del qual —com en les velles narracions de mariners- tot el món parla amb respecte, si bé sense altre fonament que el d'haver sentit dir alguna cosa al voltant d'ell. Aquest escull, que, certament, si hem de creure les llegendes, s'alça impressionant i dominador a les costes del cinema espanyol, portava per títol Compañía Industrial del Film Español, S. A.; es a dir, Cifesa. Què s'amaga darrere d'aquestes paraules engimàtiques? Doncs senzillament, una empresa dedicada a la distribució i producció de filmes.

Fundada el 1932 a València (no per la família Casanova, com sempre s'ha assegurat, sinó per altra família valenciana, els Trenor), de Cifesa s'ha dit des de posicions mentals molt diferents coses que coincideixen. Així, per exemple, d'esquerra a dreta, els germans Pérez Merinero han declarat: Del període que considerem (els anys 30), sols Cifesa respon a les exigències del que ha de ser un plantejament continuat i rigorós de la producció. Per la seua banda, Román Gubern qualifica Cifesa com a la fàbrica de pel·lícules més important del cinema espanyol. L'autor de best-sellers, i de vegades cronista del cinema espanyol, Fernando Vizcaíno Casas, no ha dubtat en afirmar que, durant un llarg període, el cinema espanyol fou Cifesa. Y, en definitiva, l'historiador Fernando Méndez-Leite ha parlat de Cifesa com de la nostra primera editora (...) la qual honra a Espanya i al sèptim art. Aquesta coincidència de gent que prové de posicions ideològiques tan diferents a l'hora de valorar la importància de Cifesa no ha vingut acompanyada d'un coneixement ni superficial ni profund de la companyia ni de la seua obra. Al contrari. A pesar del seu caràcter (insisteix: àmpliament reconegut) de pedra angular del cinema espanyol, Cifesa ha restat sempre submergida en les aquàtiques boires del misteri.