Cita de la pintura

Aquest treball està dedicat a l'estudi de la pràctica citacional en la pintura de les últimes dècades. L'operació citacional, en els seus diferents usos i modes, descobreix aspectes de la creació artística que sempre han estat presents al llarg de la tradició de la pintura occidental. La particular relació amb les fonts pictòriques com a mètode d'aprenentatge, però també com a punt de partida per a obres de maduresa. A partir de la dècada dels vuitanta del segle passat i amb la postmodernitat, el joc intertextual de la cita cobra especial protagonisme. Són freqüents les estratègies apropiacionistes i pràctiques de derivaren com la paràfrasi, la paròdia o el pastiche.

El treball apropiacionista posarà especial atenció en soscavar les nocions d'originalitat i unicitat de l'obra d'art. L'aura serà objecte de dissecció sobre la taula d'operacions per a desmitificar un dels pilars fonamentals de l'art modern, l'autoria. La paròdia i el pastiche duen a terme transformacions o imitacions d'obres anteriors conegudes, pintura que deriva de la pintura. Si la paròdia procedeix per transformació, el pastiche ho fa per imitació, però entre ells cap tota una subtil gradació: pastiches satírics, travestiments, acudits, impostures, canibalitzacions, al·lusions, homenatges, imitacions caricaturesques, contaminacions i transposicions.

Finalment, el cas extrem de les falsificacions ens avisa de la dèbil frontera entre original/còpia, autèntic/inautèntic, antinòmies que han acompanyat a gran part del discurs de la modernitat.