El arte de pintar
Gregorio Mayans y Siscar (Autor/autora) , Pilar Pedraza (Editor) , Espai Paco Bascuñán (Disseny de la coberta) , Espai Paco Bascuñan (Disseny de la coberta)
El arte de pintar, encara que redactat en 1776, no va veure la llum de les premses fins 1854. Constitueix un aspecte quasi anecdòtic en l'impressionant conjunt de feina filològica i jurídica de Gregorio Mayans y Siscar, però, precisament pel seu caràcter de raresa, resulta molt interessant. És una bona mostra de la mentalitat del seu autor, de les seues preferències estétiques i també, des d'un altre punt de vista, de les relacions amb el seu entorn social, de les seues amargors a una edat ja avançada, i de la renovada sospita d'insídies, injustícies i persecucions que ensombriren la seua vida baix formes diverses.
Les idees que Mayans va vertir en aquest escrit al voltant de la pintura són pròpies d'un profà culte i de bon gust, immers en la seua època i, per tant, aliè a les generalitzacions amb què la història sol simplificar el magma ideològic de les èpoques de transició, és a dir, de quasi totes.
- Autor/autora
- Gregorio Mayans y Siscar
- Editor
- Pilar Pedraza
- Disseny de la coberta
- Espai Paco Bascuñán
- Disseny de la coberta
- Espai Paco Bascuñan
- Col·lecció
- Fundamentos
- Matèria
- Arts i Disseny
- Idioma
- Castellà
- Editorial
- Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació
- EAN
- 9788478222476
- ISBN
- 978-84-7822-247-6
- Pàgines
- 202
- Ample
- 15 cm
- Alt
- 20 cm
- Edició
- 1
- Data de publicació
- 01-10-1999
- Número de la col·lecció
- 1
Llibres relacionats
La construcción del sujeto robado
Desde la Noche y la Niebla
Ruta gráfica
El escultor Julián Martínez Sotos y la retórica monumental del PRI en el México del s. XX
Arquitectura y urbanismo valenciano en el franquismo (1939-1975)
Escenarios para la exposicion temporal
Los caminos de modernizacion de los artistas de Alicante desde 1950
Arte valenciano en el franquismo (1939-1975)
Azulejerías del Hospital de Pobres Sacerdotes de Valencia
Harry Potter y la cultura de la vigilancia