El arte necesita de la palabra

S'arrepleguen en el present volum deu aportacions de diversos autors, agrupades en dues parts. La primera titulada El arte necesita de la palabra i la segona estructurada entorn a La educación artística y sus relaciones con la mirada crítica. En ambdues s'ha pres com explícit nexe i fil conductor la sèrie de jocs metalingüístics que entre les paraules i les imatges, entre la crítica i les obres indiscutiblement s'estableixen, diversifiquen i desenvolupen en el context del fet artístic contemporani. No en va, l'art necessita de la paraula i tanmateix la paraula penetra i forma part, cada vegada més i més, del art. Així s'ha volgut fer constar, de manera reiterada i diversa, a través del conjunt de col·laboracions que constitueixen la publicació.

Tots els autors pertanyen al món universitari, en la seua qualitat de filòsofs, pedagogs, historiadors de l'art o d'especialistes en Belles Arts. I tots ells exerceixen com a professors, crítics, artistes o estan vinculats als equips directius de determinats museus.

No en va, el fet que l'art necessite de la paraula, pot ser entès des de la pròpia pràctica artística o des de la recepció estètica o la activitat crítica i la reflexió històrico-teòrica.

Per això que sovint s'atenga a la producció d'aquells artistes contemporanis en la qual el llenguatge escrit conviu, complementa i forma part de la fotografia, el dibuix o la pintura. En realitat aquells diàlegs entre les imatges i les paraules que conformen una faceta fonamental de les claus de la narrativitat artística actual, reiteradament experimentada en determinades opcions de la plàstica internacional, des de fa algunes dècades.

Tampoc falten lectures i anàlisi de les estratègies retòriques que, a partir del món de la literatura, han penetrat històricament, amb variable potència i rotunditat en el món de les arts visuals. Ut pictura poesi & ut poesi pictura.

Igualment, des de l'obligada correlació existent entre l'experiència estètica i l'experiència crítica, s'aborda eixe persistent apropament al fet visual, a partir de la paraula i del pensament. L'art necessita ser parlat. Y al tall d'eixe imperatiu resultant —en les seues diverses i possibles formulacions— ens hem convocat i ens hem mogut.