El càntich novell de Corella

Elevació espiritual i densitat lírica sumen excel·lències per a fer possible que la diversitat d'experiències humanes hagen trobat brillant concreció en el Psalteri. Himnes, professions de fe, exaltació de la justícia o protesta per la injustícia, l'angoixa del perseguit, el clam d'auxili, la lloança o el plany dels salms han permés que la cultura occidental s'haja permeabilitzat a les propostes orientals, i així, el Psalteri s'ha constituït en una de les síntesis culturals o espirituals més eminents: és passió per l'home i per la justícia, pel desvalgut i per l'afligit. La versió de Corella és molt més que una traducció, una gran "càntic novell", una recreació condemnada per la inquisició que manté fidelitat, sense renunciar a aquelles aportacions que li valgueren la incineració de l'obra.

L'estudi pretén aproximar-nos a les maneres de traduir de Corella a fi de saber quins són els criteris que aplica el mestre en Sacra Teologia a l'hora d'apropiar-se del text i, des de la "valenciana prosa", integrar-lo en la societat valenciana, en especial la dels conversos, també ells perseguits pel Sant Ofici.