El cielo vacío

«Miguel Veyrat ha preferit, al llarg d'una transhumància que inclou una dècada de llibres, la decantació del verb, l'aposta per allò concís i, sobretot, la intel·ligència que la poesia és un misteri prenyat de revelacions». Això ho va escriure el crític i catedràtic de la Universidad Iberoamericana de Mèxic, Gilberto Prado Galán, qui afig que «una de les principals premisses de la poètica de Veyrat, respirant en cada un dels seus organismes verbals, és la certitud que la verdadera forja del fulgor poètic és enemiga de la gratuïtat i del facilisme».