El cost humà de la repressió al País Valencià (1936-1956)

1936-1956. Vint anys i milers de víctimes que amb la seua desaparició van causar dolor en uns familiars que continuaran patint durant anys les conseqüències de la repressió; una repressió sobre persones que són acusades de pensar diferent de com ho feien els seus botxins, de creure distint de com ho feien els seus denunciants, de defensar unes idees, una forma de vida, de treball, diferent de la dels seus contraris. El cost humà de la repressió. Les víctimes de la repressió franquista i republicana s'afegeixen a les morts produïdes en els fronts de guerra o pels bombardejos sobre les ciutats de rereguarda d'una incivil guerra civil. No es tracta d'igualar dues repressions, però sí que cal pensar que per tot arreu hi va haver viudos, viudes, orfes, robatoris, saquejos, confiscacions, assassinats, extorsions, terror calent, terror fred, actuacions incontrolades. i quan s'empren aquests termes cal tenir present que, en un moment determinat, es poden aplicar a qualsevol dels dos costats de la línia divisòria. Una altra cosa és el tracte que va donar el franquisme a unes víctimes i a altres. Ací sí que hi ha una barrera que és necessari eliminar si volem facilitar un clima de concòrdia. 

Vicent Gabarda (Paterna, 1959) és doctor en Història per la Universitat de València. El 1985 inicia els seus treballs d'investigació, que se centren en les víctimes mortals de la Guerra Civil i la postguerra al País Valencia.

És autor de Els afusellaments al País Valencià (1938-1956) (1993 i 2007), La represión en la retaguardia republicana. País Valenciano (1936-1939) (1996) i d'altres estudis, a nivell local, sobre la repressió, els resultats dels quals s'han donat a conéixer en congressos, conferències o cursets sobre aquest tema.