El paraíso de la razón

El moviment llibertari espanyol prestà des dels seus orígens una atenció especial al món de l'educació i la cultura com instruments bàsics de alliberament i transformació individual i col·lectiva. Un exemple d'aquest afany pedagògic el constitueix l'edició de revistes com la valenciana Estudios (1928-1937). L'anàlisi d'aquesta publicació resulta interesant per diversos motius. Davant tot, per la seua difusió (en algun dels nombres arribà a aconseguir una tirada de 60.000 exemplars), repercussió i prestigi dins de l'anarquisme espanyol. Els temes abordats per la revista (nova moral sexual, paper de la dona, neomalthusianisme i eugenèsia, medicina i ciència, naturisme, pedagogia, art, etc...) van influir decisivament en un sector important de la classe obrera espanyola, desitjosa de canvis en la vida quotidiana i en els hàbits mentals. La insistència des de les seus pàgines en la formació moral i cultural de l'obrer la converteix en una plataforma privilegiada per a analitzar les actituds, pràctiques i valors presents en el món cultural llibertari durant els anys vint i trenta. No obstant açò, en la historiografia dedicada a l'anarquisme espanyol no s'ha prestat massa importància a l'anàlisi d'aquest tipus de publicacions com exponents d'excepcional importància de la ideologia llibertaria. L'interès dels investigadors s'ha limitat sovint a la història política e institucional de la classe obrera. Pel contrari, els anàlisis centrats en el seu món cultura, en les seues realitzacions i vivència en aquest camp, són encara escassos. Aquest llibre és una aportació més a l'àmbit de la història socio-cultural del moviment obrer a Espanya i al País Valencià en particular.