El rechazo de la modernidad política y el peligro de la regresión histórica

L'evolució actual de moltes societats del Tercer Món -des del populisme llatinoamericà fins al capitalisme impulsat pels partits comunistes de la Xina i Vietnam, passant pels règims islamistes radicals- ens mostra una separació entre la modernitat tècnico-econòmica, la qual és acceptada de bon grat, i la cultural-política, la qual és rebutjada en nom dels valors propis. Per a justificar este rebuig i devaluar els èxits polítics i culturals de la modernitat, han sorgit diferents doctrines, algunes de les quals s'han difós molt, que es basen en el renaixement de formes, de vegades molt autoritàries, de construir les esferes política, institucional i educativa.

Per tal de contrarestar el malestar que produeix la modernitat a Àsia, África i Amèrica Llatina, diverses corrents intel·lectuals s'han plegat al relativisme dels valors i els enfocaments derivats del postmodernisme. Aplicades al Tercer Món, estes corrents teòriques estableixen unes diferències civilitzatòries tan marcades que farien incomparables i inconmensurables entre si els diferents models socials. Així s'impedeix percebre els fenòmens d'autoritarisme sòlid i arcaisme artificial als règims esmentats