El Reino de Nápoles en la época de Alfonso el Magnánimo

El regne de Nàpols en l'època d'Alfons el Magnànim és un dels primers -potser el primer- dels Estats europeus que exhibirien moltes de les característiques que els historiadors han etiquetat com «modernes»: una administració burocràtica posada en pràctica per professionals, una corona dominant sobre la noblesa i el clergat, uns ingressos derivats sobretot de la tributació universal i directa, i unes forces armades reclutades i pagades directament per la corona. La manca d'interés cap a les institucions del Nàpols aragonés mostrat per quasi tots els historiadors vol dir que aquest estudi va haver de recolzar quasi enterament en fonts primàries, les quals, en principi, semblaven no existir.

La destrucció realitzada en els registres aragonesos dels arxius dels Estats napolitans durant les insurreccions de 1647 i 1701 va ser completada pels alemanys el 1943, quan, com a mesura de represàlia, van cremar els més valuosos documents de les monarquies angevina i aragonesa. En aquestes circumstàncies vaig tenir la fortuna de descobrir a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, a Barcelona, ??un gran nombre de registres compilats en la cancelleria d'Alfons V durant els anys que va regnar a Nàpols. Molts d'ells, i en particular la sèrie Privilegiorum, estan dedicats exclusivament als assumptes del regne napolità. Aquests registres havien estat barrejats, potser per error, amb altres relatius a la Corona d'Aragó quan els arxius de la cancelleria d'Alfons V van ser transferits a Barcelona després de la mort del rei. Gràcies a aquestes supervivències casuals, el regnat d'Alfons V és hui el període millor documentat de la història napolitana del segle XV.