Elits, subordinació i rebel·lia

Patrons i clients han estat sempre, amb distintes modalitats, els protagonistes de la història política de la societat valenciana contemporània. Per baix mà les institucions, que haurien d'haver vehiculat la participació política, crearen unes xarxes de relacions d'intermediació i intercanvi que han sobreviscut als processos de modernització i als girs sobtats de la nostra societat. El patronatge i el clientelisme polítics han tingut un paper doble. Per una banda han fomentat sistemes d'explotació personalista que endarreriren la constitució d'un sistema polític i d'una cultura política participativa. Per altra, han estat element d'integració social i política, jugant un paper conservador del poder polític i l'orde social vigents. La ciutat, bressol de la política, i l'espai comarcal, vertebrador del territori i la societat valencians, són espais privilegiats per fer una anàlisi del funcionament de les elits dirigents i dels grups socials que acceptaven o rebutjaven la seua hegemonia en un temps concret, els primers tres decennis del segle XX. Amb aquest estudi es pretén ajudar a omplir un buit en la història valenciana de fa prop d'un segle, el que representava el passat de la comarca de la Costera i d'una de les més representatives ciutats intermèdies valencianes, la seua capital, Xàtiva, una més de les moltes ciutats, viles i pobles que han fet aquest territori valencià de "set jornades de terra de llonc", que diria la crònica del rei Jaume I.