Els dies bons

Aquests dies, són dels bons o dels dolents? La pregunta recorre del començament al final aquesta novel·la ambientada a l’illa de Mallorca en un passat recent, un passat pròxim que ens parla d’abismes i de llums, d’addiccions, passions i voluntats desfermades. Gràcies a un joc subtil de veus narratives que recreen hàbilment la llengua oral i mantenen un ritme ben bé cinematogràfic, coneixem la vida d’en Xavi, des de la seva infantesa a Manacor fins a la seva relació amb la Martina i la filla de tots dos, l’Ariadna. Com un fil imperceptible, lleuger i alhora implacable, la força dels fets els embolcalla en un destí que sembla repetir-se a tothora. 

Amb aquesta novel·la, que transita els baixos fons de Mallorca amb un agosarat punt quinqui –gens habitual en la narrativa actual–, Aina Fullana Llull debuta en aquest gènere amb tan sols vint-i-quatre anys i ens ofereix un exercici enlluernador d’estil, que ha merescut el Premi València de la Institució Alfons el Magnànim.

 Aina Fullana Llull (Manacor, 1997) va estudiar Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat de les Illes Balears. Després d’un any dedicat a l’escriptura i els viatges, la pandèmia li va oferir l’oportunitat per a enllestir el projecte literari que desenvolupava des del principi dels seus estudis universitaris. El resultat d’aquest itinerari creatiu, Els dies bons, va guanyar el Premi València en la convocatòria del 2021. A hores d’ara, treballa a Palma com a professora de català per a adults.