Els trobadors

Es pot fer nàixer la lírica moderna amb la poesia dels trobadors. Però aquesta tradició capital per a la civilització literària occidental ens és encara curiosament remota per vàries i complexes raons: tot allò que s'escriu o s'ha escrit sobre els trobadors sembla destinat a recaure, inevitablement, en els oposats gèneres crítics de l'especialisme més exacerbat per una banda i de la mera divulgació per l'altra.

Aquest llibre intenta recórrer un camí diferent, tot adoptant un caire fortament assagístic, però fornint alhora al lector els instruments per a una coneixença no superficial de la matèria. L'àmplia introducció traça per damunt damunt una història externa de la lírica provençal, mentre que en cada capítol la discussió gira a l'entorn d'una o més poesies (vint-i-quatre en total) recollides íntegrament, traduïdes i comentades, que tenen la funció de posar el lector en contacte directe amb la llengua, les estructures formals i els problemes concrets d'interpretació dels textos.

Distribuït per talls sincrònics i per nuclis problemàtics, i amb àmplies seccions dedicades a les personalitats més importants, aquest volum ofereix un mostrari compendiós dels dos segles que van veure els trobadors com a protagonistes, a les corts de mitja Europa, en la plasmació d'un gust literari i d'un model de comportament dels quals encara ens podem sentir hereus.