En el fons, la terra

EN EL FONS, LA TERRA pren com a punt de partida els cinc primers anys de la vida de l’autor, que va nàixer el 1956 en una alqueria de l’Horta Nord, vora el barranc de Carraixet. Aquesta circumstància és el pretext que li permet donar fe d’un ecosistema natural i social —una economia, unes formes de vida, un paisatge—, que va conformar al llarg dels segles bona part de la cultura valenciana, i que just en aquell moment iniciava el seu declivi definitiu. L’autor ho fa a través d’un exercici literari que juga amb la cronologia per tal d’incloure, en una narració de caràcter autobiogràfic que aparentment abasta només un lustre, esdeveniments passats i futurs. Això li permet explicar, des de dins, la transformació d’un món secular en decadència. Ho fa mitjançant la mirada subjectiva, entre la nostàlgia i la mordacitat, però també recorrent a l’apunt històric, la descripció antropològica, l’observació de caràcter sociològic i abundants digressions sobre el pas del temps i el valor de la memòria. L’obra es complementa amb un conjunt de fotografies del mateix autor, relacionades amb els fets narrats i els seus escenaris.

Joan Dolç va nàixer el 1956 a Alboraia, l’Horta de València. Al llarg dels anys vuitanta i noranta, mentre treballava en el món de la fotografia, el disseny i la comunicació, va publicar diverses novel·les en què barrejava un humor desgavellat amb les convencions del gènere policial. Eren històries adaptades a un entorn en què convergien un ruralisme cada vegada més anacrònic —del qual ell procedeix— i una industrialització que mai no acabava de quallar. Més tard la seua activitat literària va anar derivant cap a l’assaig breu i la columna periodística, mentre que la seua activitat principal se centrava en la producció i direcció de documentals per al cine, la televisió i els circuits culturals (museus, fundacions i sales d’exposició). Amb textos i fotografies, va continuar participant en llibres col·lectius, catàlegs, periòdics i revistes, entre les quals destaca Lars, Cultura y Ciudad, publicació de què fou cofundador i director editorial. Balanç d’existències (2015), i No escapareu (2018) van suposar el seu peculiar retorn a l’àmbit literari, que es consolida ara amb En el fons, la terra, unes memòries peculiars, que juguen amb el temps i, adesiara, prenen forma d’assaig literari per a donar forma a una visió vitalista i alhora crepuscular del paisatge i el paisanatge de la seua infància, que considera definitivament periclitats.