Epistolario Alfons Roig - María Zambrano (1955-1985)

El present Epistolario recull les cartes que es conserven de la correspondència entre Alfons Roig i María Zambrano des de l'any 1955, moment en què es coneixen a Roma, fins poc abans de la mort d'Alfons Roig. Rosa Mascarell Dauder, responsable d'aquesta edició, va conéixer els dos. Fou secretària i documentalista de María Zambrano durant els seus últims anys a Madrid. Aquest llibre veu la llum per encàrrec de la mateixa María Zambrano a Rosa Mascarell mentres preparaven l'últim llibre publicat en vida de l'autora: Los bienaventurados.

María Zambrano (Vélez-Málaga, 1904 - Madrid, 1994), considerada la filòsofa de la Generació del 27, una de les veus més originals de la filosofia del segle XX, Premi Príncep d'Astúries (1982) i Premi Cervantes (1989). Patí un llarg exili del 1939 al 1984, degut al seu compromís amb la II República. Entre les seues obres cal remarcar: Filosofía y Poesía (1939), El Hombre y lo Divino (1955), Claros del bosque (1977) i Los bienaventurados (1990).

Alfons Roig (Bétera, 1903 - Gandia, 1987), sacerdot i professor, amic de molts dels integrants de la Generació del 27 amb els quals s'escrivia i visitava en l'exili. Gran defensor de l'art contemporani i de la renovació de l'arquitectura religiosa, conegué Picasso gràcies a María Zambrano i organitzà la primera exposició de Julio González a Espanya. El llibre Art viu del nostre temps (1982) recull la majoria dels seus articles publicats.