Guerra i expansió industrial: País Valencià (1914-1923)

Les circumstàncies extraordinàries derivades del conflicte europeu de 1914 afectaren la vida econòmica de molts països neutrals. La desviació de la producció cap als sectors d'importància estratègica militar en els països bel·ligerants i les dificultats en el comerç marítim ofereixen una oportunitat inèdita a la producció manufacturera valenciana. Es desencadenen simultàniament els fenòmens de substitució d'importacions i d'eixamplament dels mercats exteriors, sobretot en els mateixos països bel·ligerants i a l'Amèrica Llatina (per contra, les tradicionals exportacions agràries cauen sobtadament, particularment la taronja). Tot açò canvia substancialment l'estructura del comerç exterior valencià durant els anys de la guerra i crea les condicions per a una prepotència flamígera dels grups econòmics manufacturers en la societat valenciana. A excepció del tèxtil i d'algun altre sector menor, la manufacturera valenciana (moble, ceràmica, sabata i espardenya, joguets, estores, transformats metàl·lics, química, agroalimentària, etc.) aprofita la conjuntura per consolidar alguns mercats —bàsicament, l'interior espanyol- i per introduir algunes innovacions tecnològiques, exigides, de vegades, per la necessària expansió de la capacitat productiva. Les condicions d'acumulació són, però, dolentes per la reduïda dimensió mitjana de les factories, per la tradicional estructura de costos i per l'augment del preu de les matèries primeres. La pujada dels nòlits i l'escassesa de vaixells també posen una nota negativa en la consecució d'uns nivells més alts en les xifres de les transaccions comercials. La tornada a la normalitat, arran de la signatura de l'armistici al desembre de 1918, sotmet a noves tibantors tota l'activitat comercial europea. Els països que havien fet la guerra es trobaven amb uns excedents productius quantiosos que han de posar en el mercat exterior, alhora que reinicien una producció ‘normalitzada'. Així doncs, les condicions mercadològiques canvien i la indústria valenciana ha de redefinir la seua estratègia comercial tot interessant-se preferentment pel mercat espanyol, degudament protegit amb alts aranzels. La previsible crisi del sector és superada per aquells que han renovellat el seu utillatge i que han respost, mitjançant una certa concentració empresarial, a les noves condicions de la demanda. Tot i això, l'estretor del mercat espanyol no deixa continuar creixent la nostra activitat industrial fins que dècades més tard —en els seixantes- les condicions es tornen definitivament favorables.