Horts de tarongers

Aquest llibre aborda el paisatge del tarongerar valencià, que es desenvolupa des de finals del segle XVIII fins la dècada dels anys trenta del segle XX sobre la plana litoral compresa entre la Plana de Castelló i la Safor. El taronger ha estat conegut en terres valencianes com a arbre de jardí, present en horts periurbans, on era molt admirat per les seues qualitats estètiques. La confluència d’una sèrie de factors, com ara la revolució en els transports o l’aplicació de la màquina de vapor per al reg, entre d’altres, va fer possible que a partir del darrer terç del segle XIX el tarongerar començara una ràpida expansió, atesos els elevats beneficis que proporcionava.

S’hi analitza l’evolució de l’hort jardí valencià, on el taronger convivia amb altres espècies, cap al tipus ideal d’hort burgés, on passà a ocupar tota la superfície en règim de monocultiu, en funció de criteris de rendibilitat econòmica. Tot i això, començà aquella vessant estètica que va tindre com a arbre de jardí, que es manifesta en qualsevol racó del vast país del taronger, i que fins i tot es veu incrementada en associar-se amb l’elevada rendibilitat.

Aquestes circumstàncies expliquen que el tarongerar gaudira aviat d’una gran valoració estètica per part de la literatura, la pintura o la fotografia. Les seues mirades se centren als pobles del cor de la Ribera, on troben el paisatge dels horts per excel·lència. Totes contribueixen a formar la imatge d’un gran verger productiu, que es va difondre per tot arreu i que va arribar a esdevindre un dels símbols representatius de la identitat valenciana.