Ilustración, progreso, modernidad

El nom de Reinhart Koselleck ha passat a la posteritat per ser, al costat de Werner Conze i Otto Brunner, l’editor del portentós diccionari Geschichtliche Grundbegriffe: Historisches Lexikon zur politisch-sozialen Sprache in Deutschland ‘Conceptes històrics fonamentals: lèxic històric del llenguatge politicosocial a Alemanya’, del qual s’han extret les tres veus que es reuneixen en el present volum. Koselleck va ser el principal proveïdor de les directrius programàtiques d’eixa cartografia conceptual de la modernitat, treball teòric i de camp alhora, història conceptual junyida a una teoria dels temps històrics. En el lapse temporal cobert per aquest programa, de 1750 a 1850, es forja i adquireix pregnància la tríada conceptual ací proposta: il·lustració, progrés, modernitat.
A la primícia conceptual i terminològica de la Il·lustració, li és inherent una consciència de ruptura que arriba a l’apoteosi amb la Revolució Francesa i anuncia la mudança del mateix concepte de revolució, que, de significar prèviament un moviment cíclic i recurrent, passa a designar un esdeveniment únic i irrepetible i a inaugurar un futur ignot. Ací s’incuba la modernitat entesa com a un temps nou, el de l’acceleració, que, per a autoafirmar-se, es veu constret a esgarrar d’ell mateix allò que el refuta, és a dir, l’antic, recorrent a l’estratègia d’emancipar-se compulsivament de la tradició. El progrés, etimològicament «passa cap avant», és decantació cap al futur. El segle de les llums, l’ingrés en l’època moderna, l’era del progrés..., constitueix així un dels episodis àlgids del futurocentrisme.

Reinhart Koselleck (1923-2006) fou catedràtic de Teoria de la Història en la Universitat de Bielefeld i membre de diverses acadèmies i col·legis científics. Historiador, pensador i erudit transdisciplinari, se’l coneix com el principal teòric de l’anomenada «història conceptual». Rebé, entre altres distincions, el premi Sigmund Freud de prosa científica. Altres obres publicades són historia/Historia (3a edició el 2016), una de les seues contribucions més importants a Geschichtliche Grundbegriffe; Crítica y crisis. Un estudio sobre la patogénesis del mundo burgués (2007), que inclou com a apèndix l’article «Crisis», escrit també per Koselleck per al diccionari esmentat, i Historias de conceptos (2012), una selecció de treballs del seu darrer llegat intel·lectual.

Hans Ulrich Gumbrecht (1948) es va doctorar en la Universitat de Constança amb Hans Robert Jauß. Ocupà la Càtedra Albert Guérard en els departaments de Literatura Comparada, Francés i Italià de la Universitat de Stanford. Va ser especialista en literatura i cultura medievals, a més d’en literatura alemanya, castellana i francesa. Va col·laborar inicialment en el programa de la història conceptual per a distanciar-se més tard, com demostra el seu Dimensionen und Grenzen der Begriffsgeschichte ‘Dimensions i fronteres de la història conceptual’ (2006). També és autor de Production of Presence. What Meaning Cannot Convey ‘Producció de la presència. Quin significant no es pot expressar’ (2004) i In praise of athletic beauty ‘Elogi de la bellesa atlètica’ (2006).

Horst Stuke (1928-1976) es doctorà en la Universitat de Münster amb Joachim Ritter, qui el va iniciar en el hegelianisme. Més tard col·laborarà amb Werner Conze a Heidelberg, on aquest havia fundat el 1957 el Grup de Treball Interdisciplinari d’Història Social Moderna. Fou gestor administratiu d’aquest grup fins que es va traslladar a la Universitat de Frankfurt del Main, on ocuparà el 1972 la Càtedra d’Història Social i Econòmica.