La edición fotográfica en Ramón Masats

El Premi Nacional de Fotografia 2004, Ramon Masats Tartera (Caldes de Montbui, 1931), ha estat considerat tradicionalment com un fotògraf ràpid i intuitiu, gens sofisticat intel·lectualment encara que d'una gran potència expressiva i comunicativa. De fet, durant els últims anys moltes exposicions i catàlegs antològics han donat a conéixer un gran nombre d'imatges d'aquest mestre de la fotografia que coprotagonitzà una autèntica revolució al panorama fotogràfic espanyol de mitjans dels anys cinquanta en plena dictadura franquista, i que ha arribat fins als nostres dies amb la mateixa vigència, la mateixa força expressiva i la mateixa frescor d'aleshores.

Tanmateix, un detingut estudi dels seus fotollibres i els seus assajos fotogràfics publicats a les revistes il·lustrades permeten reivindicar una altra faceta més desconeguda del nostre autor: la seua faena com a maquetador. En este faena comprovem cóm Masats prengué conciència del seu discurs fotogràfic. De com el seu discurs s'articulava plenament no en la imatge única cartierbressoniana, sinó que ho feia al si dels grups d'imatges i en la seqüencialitat fotogràfica. De fet, la narrativitat de les seues sèries el portaran a considerar el llibre fotogràfic com una unitat expressiva: un tot amb significació completa.

Un Masats més sofisticat i erudit del que poguera semblar a simple vista se'ns mostra plenament conscient del muntatge, del ritme, de com les imatges s'influeixen, es parlen, es comparen, es complementen o es composen unes a les altres, de manera que la suma n'altera la percepció del conjunt.

Als seus llibres fotogràfics Masats planteja un llenguatge transvisual propi, que recorre disciplines tan diverses com ara el cinema, la fotografia, el còmic i la literatura. Un llenguatge que, amb tota lògica, finalment el portarà a explorar el món del muntatge cinematogràfic i la direcció de documentals audiovisuals, activitat que va desenvolupar durant quasi vint anys.