La escritura elegante

Gran part de la tradició cultural hispànica contemporània ha quedat subjecta a una espècie de llegenda, reproduïda ades-i-ara, que sosté que la Filosofia no és més que una secció de la Literatura, que se sotmet a les seues exigències i fins estètics. Des d'esta perspectiva, sostinguda per una pressió antiga i animada per modes intel·lectuals passatgeres, les distincions entre ficció i realitat, faula i veritat, narrar i pensar, s'esvaeixen, fonent-se en un magma compacte on Llenguatge i Coneixement se solapen. En contrast amb esta circumstància dominant en el pensament espanyol, l'obra d'Ortega i Gasset cobra especial relleu i s'imposa com una podersoa mostra de vocació filosòfica i lleial perseverança en l'assaig.

Constitueix, en definitiva, un model d'escriptura filosòfica elegant, entenent com a tal l'exquisida i distingida manera de compondre penetrants meditacions i idees sense tindre per això que mudar de gènere literari. Per estes i altres raons, es pot dir que ha estat entre nosaltres un cas únic.