La filosofía de la historia de Wilhelm von Humboldt

Wilhelm von Humboldt (Postdam 1767-Tegel 1835) és conegut a Espanya especialment com a teòric dels límits de l'acció de l'Estat i com a filòsof del llenguatge. No obstant això, el conjunt de la seua obra inclou escrits relatius a moltes altres disciplines (com l'antropologia filosòfica, la filosofia de la natura, l'estètica, la filologia clàssica i la lingüística empírica), coneixement dels quals és recomanable encara que sols siga per a cimentar l'estudi de les doctrines al voltant del llenguatge, en les quals hui es concentra l'atenció dedicada a Humboldt. En aquest sentit, els escrits al voltant de la història i la historiografia serien importants perquè no és arriscat vorer en el més cèlebre d'ells (la conferència del 1821 Sobre la tarea del historiador) el discurs del mètode de la filosofia de Humboldt. Però a més aquests escrits exerceixen una funció essencial en el moviment historiogràfic i filosòfic al qual s'ha anomenat historicisme i en el qual es sol incloure a autors com Niebuhr, Ranke, Droysen, Dilthey, Troeltsch o Meinecke. Les crítiques de Humboldt a l'aplicació a la història dels conceptes de fi i progrés, la seua concepció de cada època com una individualitat i la seua teoria de les històriques es van convertir ràpidament en la base fonamental del historicisme espiritualista i exerciren al llarg de tot el segle XIX una influència que hui en dia ha caigut en l'oblit quasi per complet.

La filosofía de la historia de Wilhem von Humboldt: Una interpretación pren com a punt de partida per a l'estudi de la filosofia de la història de Humboldt la crítica al mecanicisme continguda en els seus escrits de filosofia de la natura. A continuació, analitza detalladament tant els escrits de filosofia de la història com els pròpiament historiogràfics. Segueix un estudi de la concepció de la historicitat present en les teories política, estètica i lingüística. Per últim, el llibre compara les teories de Humboldt amb les de els dos historiadors alemanys més importants del segle XIX (Ranke i Droysen) amb l'objectiu d'elaborar una primera aproximació a la qüestió al voltant de quina relació guarda Humboldt amb l'historicisme.